Entre tots els noms disponibles al mercat, el paladí Artur Mas i els seus cavallers de la taula independentista han triat un títol de Kafka per batejar el seu projecte de secessió d'Espanya. Inevitablement, El Procés comença a adquirir trets de complexitat kafkiana.

La novel·la de Kafka al·ludia a un procés judicial gairebé tan inacabable com el «procés constituent» en què es troba immersa Catalunya des de fa tres anys. El seu protagonista és el bancari Josef K., a qui un matí detenen sense acusació concreta. El sumari s'eternitza fins que, per fi, l'infeliç acusat assumeix la culpa dels seus delictes, encara que en cap moment arribi a saber quins són els càrrecs.

Una mica més concrets, el president Artur Mas i els seus col·legues acusen Espanya de maltractament financer a Catalunya. Els contribuents catalans (igual que els madrilenys o els valencians) estarien finançant amb els seus impostos la bona vida d'altres espanyols menys emprenedors que ells. La independència posaria fi a aquesta injustícia.

Tot això té un aire de déjà vu, de cosa ja vista i sobretot escoltada en anteriors ocasions. També els alemanys, els holandesos i en general els ciutadans de l'Europa més pròspera solen veure els seus veïns del sud com gent més aviat mandrosa que es beneficia de les seves contribucions per mitjà de la Unió Europea.

A diferència de Mas, això sí, cap d'ells ha proposat sortir de la UE per gaudir en plenitud de la seva riquesa. De tant en tant els ronda pel cap la idea de crear una Europa de dues velocitats per deixar anar el llast dels pobres; però la veritat és que segueixen mantenint el principi de solidaritat.

"bviament, no és el cas dels independentistes. On Merkel i Hollande accepten la necessitat que els països rics aportin alguna cosa per als que no ho són tant, Mas suggereix que el seu és seu i que no té per què malbaratar-ho en solidaritats interterritorials ni galindaines per l'estil.

Pot semblar egoista, però l'egoisme és al capdavall un tret humà que qualsevol està en el seu dret d'exercir. Una altra cosa són els procediments que s'utilitzin per aconseguir l'objectiu: i aquí és on Mas s'està endinsant en els terrenys de Kafka. Kafkiana, amb tints de Groucho, sembla per descomptat aquesta llista per la independència que es presenta a les eleccions autonòmiques del proper mes sense programa, sense candidat i sense la més mínima intenció de governar encara que guanyi.

Res és el que sembla. Oficialment seran unes eleccions de modest abast autonòmic, però en realitat Mas i els seus socis les plantegen com un plebiscit. Tant que, si es compleixen certes circumstàncies d'ordre aritmètic, el nou Parlament declararà unilateralment la sobirania de Catalunya i, en conseqüència, el naixement d'un nou Estat a la Península.

Per a tan alt propòsit, el conservador Mas ha acceptat el quart lloc en la candidatura que encapçala un roig de manual com Raül Romeva, un ecosocialista amb look de Mr. Proper que ja ha posat algunes objeccions a deixar passar el torn. La resta de la llista mescla, rebolcats en una merenga, a polítics, esportistes, líders d'associacions culturals, escriptors, cantants i fins i tot un entrenador de futbol, recolzats des de fora per una monja i una tertuliana de Sálvame. Entre Kafka i Karmele Marchante, el procés segueix el seu inacabable curs.