El ritme frenètic en què viu la política avui no ens permet una anàlisi detallada. Tot són declaracions i contradeclaracions i no hi ha reflexió pausada dels elements més ideològics que inspiren les organitzacions. M'ha caigut a les mans el programa d'un dels partits o millor dit moviments emergents dels darrers mesos i com que sóc o pretenc ser un analista polític que no es deixa portar per la conjuntura sinó per les anàlisis rigoroses, us el resumeixo. «El partit es defineix com a socialista perquè el seu programa i la seva acció van encaminades a la superació del modus de producció capitalista mitjançant la presa del poder polític i econòmic i la socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi per la classe treballadora (...) declarem que la societat socialista que preconitzem tindrà de ser autogestionària. (...) Tots els homes seran amos del seu treball i de la seva consciència (...) resumint: el control i l'autogestió dels treballadors en tots els terrenys».
També m'he llegit el programa per les properes eleccions. El programa electoral diu coses com: «emparar les reivindicacions justes en favor dels oprimits i dels marginats (...) els treballadors han suportat sobre les seves espatlles els desajustos, la irracionalitat, l'afany de lucre dels capitalistes espanyols (..) reducció de l'edat de jubilació als 60 anys (...) les pensions subsidis d'atur i les ajudes familiars asseguraran un ingrés mínim no inferior al salari mínim (...) revisió de l'estoc d'habitatges per evitar l'existència d'un nombre injustificat d'habitatges desocupats (...) els habitatges de caràcter social construïts seran cedits als usuaris amb lloguers mòdics i bé adquirits amb crèdits hipotecaris de la Banca Oficial». A veure si ho endevineu. És el nou programa d'ICV? d'EUiA? De Barcelona en Comú? Se Catalunya sí que es pot? De la CUP? O d'algun partit petit encara més a l'esquerra?
Estic molt d'acord amb unes idees que posen a l'esser humà per sobre de qualsevol altra consideració. Sembla que us estigui llegint el pensament: «aquest no pot ser el programa que aspiri a ser majoritari i hegemònic al país, és el programa d'un partit amb aspiració de minoria». És ni més ni menys que la Declaració de principis de la resolució política aprovada en el XXVII Congrés de 1976 i el programa electoral de 1977 del... PSOE!!
Amb aquestes idees el PSOE va irrompre a l'Espanya de desembre de 1976 i al cap de sis mesos es va consolidar com el segon partit més votat a Espanya, molt per sobre de l'heroic PCE. Va aconseguit més de 5 milions de vots i el 30% del cens electoral. A només un milió de vots de la UCD. Al cap de cinc anys va accedir al poder. Què ens ensenya la història? Que tot plegat és molt estrany, molt rar.
