Tots, en un moment o altre de la nostra vida, hem pres decisions que sabíem que podien tenir un resultat molt perjudicial per a nosaltres, però tot i així hem seguit endavant sense pensar en les conseqüències, i ens hem negat a cedir o a rectificar quan encara hi érem a temps. I en aquests casos sempre hem pensat que no teníem cap altra opció, quan en realitat hi havia dotzenes d'alternatives possibles. I sempre que hem actuat així, i això és una constant en la psique humana, hem cregut que estàvem reaccionant davant una humiliació intolerable o davant una ofensa que comprometia el nostre bon nom, perquè l'orgull i la vanitat ferida sempre juguen un paper important en aquesta classe de reaccions. I a més, i això és una altra constant de la psique humana, sempre que actuem així hem fet un càlcul erroni dels beneficis que pensàvem aconseguir amb la nostra decisió: uns beneficis que ens resultaven molt més atractius com més absurds o més inabastables, igual que els passa a els jugadors compulsius que aposten tot el que els queda a un sol número a la ruleta. I el curiós del cas és que tots, en actuar així, intuíem que estàvem fent les coses malament, però ja estàvem tan atrapats per la decisió que havíem pres que seguíem endavant, pensant que en l'últim moment passaria una cosa imprevista que ho arreglaria tot. Però al final no ha arribat a produir-se aquest miracle, i ha acabat succeint la catàstrofe que nosaltres mateixos havíem fet inevitable.
En la història també es produeixen fets així. I tot el que va passar l'estiu del 1914, en les cinc setmanes prèvies a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, demostra que dotzenes de governants poden prendre totes les decisions equivocades creient que al final triomfaran els seus interessos sense patir cap perjudici. I si ho fan així, és perquè està en joc la seva reputació i la seva vanitat, cosa que els impedeix reconèixer que estan cometent un error; però també perquè tots creuen que al final passarà alguna cosa inesperada -en realitat un miracle- que ho arreglarà tot en l'últim moment. En el seu gran assaig sobre els orígens de la Primera Guerra Mundial, Christopher Clark va dir «somnàmbuls» als responsables que es desencadenés l'horror de la guerra, perquè tots aquests governants van actuar sense mesurar les conseqüències dels seus actes i sense imaginar-se fins on podrien portar-los.
El juliol del 1914, cada nou pas que feien els governants i els caps de l'exèrcit comprometia les decisions dels altres actors en joc que també eren molts, i amb això disminuïa la seva capacitat de maniobra, però uns i altres van acabar ficant-se en una teranyina de la qual els va ser impossible escapar. El tsar de Rússia, per exemple, es va negar a signar la mobilització general perquè no volia «desencadenar l'horror d'una guerra», però dos dies més tard la va signar pensant que aquesta amenaça aturaria els alemanys i austríacs, els quals al seu torn es van veure forçats a ordenar la mobilització general, pensant que si no ho feien serien presos per covards o idiotes. I al final, uns i altres -alemanys, austríacs, russos, serbis, francesos i anglesos- no van tenir més remei que declarar la guerra. I el bo del cas és que tots, fins a l'últim moment, estaven convençuts que es produiria el miracle que evitaria la catàstrofe. I per descomptat, el miracle no va passar i la guerra europea va començar el 3 d'agost de 1914.
El pròxim 27 de setembre hi ha eleccions a Catalunya, i encara que les circumstàncies són molt diferents, en aquest cas també estem vivint una situació flagrant de somnambulisme polític. Tal com passava l'estiu del 1914, els dirigents polítics estan jugant amb foc pensant que en l'últim moment passarà un miracle que ho arreglarà tot. Però la catàstrofe està assegurada sigui quin sigui el resultat de les eleccions, perquè tot el procés està plantejat d'una manera tan barroera i somnàmbula i per totes les parts implicades que mai podrà portar a cap resultat positiu per a ningú. I encara que estem acostumats a pensar que tot s'arregla en l'últim minut, potser aquesta vegada passi el mateix que el 1914, i al final tots ens vegem ficats en un conflicte que mai havíem desitjat, tot i que hem estat molt de temps fent tot el possible perquè això, tan temut, al final es faci real.
