Tenim la ciutat revolucionada als carrers i a les xarxes. L'anunci primer, i la materialització després, de la gravació a Girona de la nova temporada de la sèrie de televisió Joc de trons ha sacsejat la vida quotidiana. Girona està de moda i, ara, n'estarà més encara.
Naturalment, durant unes setmanes la preparació del rodatge ha estat envoltada d'un cert misteri i secretisme. Petits grups de persones s'han passejat per la ciutat i li han pres la mida. Jo mateix vaig poder veure, fa uns dies, un petit grup de persones joves, encapçalats per una executiva d'una mica més d'edat amb accent americà, proveïts d'escales al peu mateix de la façana de la Catedral i amb una cinta mètrica mesurant l'escultura de la primera fornícula de la dreta. Preguntats si es tractava de Joc de Trons la resposta va ser: «tu ho has dit, jo no ho puc dir».
Finalment, l'Ajuntament, al cap d'uns dies, va fer conèixer tots els escenaris del rodatge i va començar a advertir la ciutadania de les distorsions que es produirien en la circulació i la vida de determinats indrets del barri vell. A la bústia de casa també hi vaig trobar un full volant que advertia de les complicacions futures però sense concretar-les. La informació venia a dir: «benvolgut veí, durant un parell de setmanes tindràs problemes per arribar a casa, per entrar i sortir, però no sabem ni com ni quan».
Ara sabem que Sant Pere de Galligants, la Catedral, la plaça dels Jurats, la Pujada de Sant Domènec, el Call, els carrers adjacents i uns quants més patiran restriccions que s'aniran informant successivament.
Naturalment s'han alçat algunes veus en defensa i reclamació dels drets dels veïns i insistint que cal un punt d'equilibri entre els inconvenients que es generaran i l'oportunitat que se'ns brinda.
No em sembla que tot plegat sigui un tema de polèmica. És del tot evident que el rodatge de Joc de Trons a Girona és una oportunitat per difondre la imatge de la ciutat i per inscriure els escenaris de Girona a la ja llarga llista d'escenaris privilegiats, que han aportat un suport material real a una sèrie fantàstica i truculenta basada en uns reialmes imaginaris i sanguinaris, que troben la seva millor expressió en la distorsió de les escenografies de les ciutats medievals. Com també em sembla evident que, com a norma general, els veïns han de poder accedir a casa seva i fer vida normal, i el comerç ha de poder desenvolupar, amb plena normalitat, la seva activitat. No només això, sinó que em sembla que el rodatge no ha de ser incompatible amb el turisme; més aviat n'ha de ser un atractiu més. No em puc imaginar que els milers de turistes que ens visiten es trobin, durant tres setmanes, una ciutat assetjada i no puguin accedir, per posar un exemple, al Museu de la Catedral, al Museu d'Art, al Museu dels Jueus o al Museu d'Història de la Ciutat.
Hem de sentir un orgull gironí positiu quan veiem que la nostra ciutat és sol·licitada i buscada per a esdeveniments d'una ressonància mundial. La internacionalització de Girona forma part d'un engranatge en la promoció de la ciutat que ve de fa dècades. Alguns diran que faig prehistòria o arqueologia. Però per ser justos i precisos, per aportar una visió acumulativa dels crèdits de la ciutat, per entendre de veritat el que està passant aquests dies s'ha de comptar que res no és casual i res no passa d'un dia per altre. Ben al contrari, és en els fonaments de polítiques que tenen les seves arrels en les darreres dècades del segle passat, i en la seva continuïtat, que hi trobem algunes de les causes de la transformació de Girona en una destinació turística de primer nivell.
La rehabilitació del centre històric, la recuperació patrimonial dels grans monuments de la ciutat, la creació del Museu dels Jueus i del Museu del Cinema, l'impuls del Museu d'Art i del Museu d'Història de la Ciutat, la perspectiva d'un Centre d'Art Contemporani, són baules d'un mateix engranatge.
Ara que ja fa vint anys de la sèrie Secrets de família, de sèrie a sèrie, la telenovel·la de Maria Mercè Roca ja va servir per posar de moda la nostra ciutat, sobretot en l'escena catalana, el Museu dels Jueus, el Museu del Cinema i el ciclisme van posar els fonaments de la internacionalització definitiva de Girona que, ara, Joc de trons confirma i culmina.
Però és del tot evident que res no s'atura i la ciutat tampoc, com és evident que la distància entre els problemes i les oportunitats és molt curta i, en aquest sentit, no s'hi val a badar. És imprescindible l'autoestima, però no és recomanable l'autocomplaença i, ara, toca pensar cada dia més el futur per mimar totes les potencialitats i totes les oportunitats creant les condicions perquè no es malmetin.
