Miquel Iceta, candidat del PSC-PSOE per Barcelona a les eleccions del 27-S, amb la deserció dels sobiranistes a la recerca de poltrona, tenia l'oportunitat de marcar diferències programàtiques amb els dos blocs que es disputen l'hegemonia: l'independentisme de Junts pel Sí i el "populisme d'esquerres" de Catalunya Sí que es Pot.

I es va començar bé excloent del programa el dret a decidir. Malgrat les reticències de la direcció per desvincular-se del nacionalisme, semblava que finalment l'ànima socialista aconseguiria imposar-se a la catalanista. Per fi haurien dit prou a les argúcies dels partidaris de la independència que feien anar l'aigua al seu molí. Benvingut sigui aquest pas endavant!

Però va ser un goig sense alegria. Miquel Iceta es va reclamar hereu del "catalanisme popular i social", que significa "defensa de la identitat i de l'autogovern, combat per la modernització d'Espanya i protagonisme en la transformació de l'Estat". Vaja! Un pas enrere! Hi ha identitats que maten, va escriure Amin Maalouf.

A més, el líder del PSC-PSOE continua amb la cançó de l'enfadós del "catalanisme d'esquerres" que tindria el seu origen en "una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme", oposada a "una altra de tipus tradicio?na?lista fortament influïda per Balmes".

Doncs bé, la història ensenya que els partits socialistes a Catalunya han estat una joguina en les mans dels partits republicans burgesos fins la desfeta de la II República i del neoliberalisme de Convergència i Unió des de l'inici de la transició democràtica.

És lògic! Si es fa un pas endavant per, a continuació, fer el mateix pas cap enrere, hom es trobarà al lloc on era. Un pas per avançar i, tot seguit, rectificar la posició és senyal d'inseguretat, de no saber per quin mar navegar.

Per tant, el socialisme català, si vol atreure votants, ha de ser capaç d'engrescar portant a la pràctica els principis generals del 12è Congrés del 18 de desembre de 2011: "El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) és una organització democràtica d'homes i dones que comparteixen els valors de la llibertat, la igualtat, la justícia social, la sostenibilitat, la solidaritat, l'internacionalisme i la pau, així com els objectius de la defensa de l'estat del benestar i la protecció del medi ambient (É) Som hereus dels valors de la Revolució Francesa, de les aspiracions del moviment obrer i dels diferents corrents del pensament socialista (...) Estem compromesos, en definitiva, amb una Catalunya més lliure i justa en el marc d'una Espanya i una Europa plurals i federals capaç de fer realitat un món millor".

Apa! Si aquest compromís és seriós, m'hi sento convidat!