Qui és el líder de la candidatura Junts pel Sí? Ningú contesta de forma clara a una pregunta tan senzilla. En compres d'això, un guirigall de veus s'alça a les xarxes socials i als mitjans de comunicació per dir-hi la seva.
És irrellevant qui serà el president, exclama Raül Romeva, el número 1 de la llista per Barcelona però, en un tres i no res, canvia el missatge per reconèixer l'ascendència d'Artur Mas, el número 4.
Importa poc, respon Oriol Junqueras, el número 5, i afegeix que el que compta és fer camí. En el mateix sentit s'expressa Carme Forcadell, la número 2 i revela un acord entre Convergència i ERC perquè Mas sigui president. Però insisteix que «qui sigui al capdavant és secundari». L'angelical Muriel Casals, número 3, no volia «polítics actius» a la llista. Doncs, a qui no vol cols, dos plats.
Eduardo Reyes, un xarnego agraït que presideix Súmate (un satèl·lit d'ERC per atraure vots dels parlaires castellans) va de número 6 de la llista i aposta pel seu mentor, Oriol Junqueras.
En el número 7 hi figura Oriol Amat, un acadèmic de prestigi en economia de l'empresa que va de florera. A partir del número 8 es reparteixen entre CDC i ERC el 60% i el 40% dels candidats i, segurament en tractar-se d'una proporció màgica, no s'han de buscar raons sinó conveniències. Tants caps, tants barrets.
Ara bé, aquest poti-poti s'ha convertit en un «jo m'entenc i ballo sol» d'Artur Mas que, amagat en un quart lloc, aspira a presidir la Generalitat per iniciar la desconnexió d'Espanya amb un programa de la coalició es vol fer empassar per força a tot aquell que no estigui d'acord amb la separació de Catalunya.
Una prova del sectarisme d'aquests salvadors de la pàtria es pot trobar en la resposta a la carta de Felipe González a tots els catalans. L'escrit dels cinc magnífics de la llista de Barcelona i dels primers de les de Tarragona, Lleida i Girona, dirigida als espanyols, és digne de figurar en una antologia d'una apropiació indeguda de Catalunya. Només els de Junts pel Sí són Catalunya. La resta de forces polítiques són botiflers condemnats a les tenebres. La combinació d'intransigència i fanatisme supura en les frases d'un article rabiós que acaba en una mena d'esquizofrènia: «El problema no és Espanya, és l'Estat espanyol, que ens tracta com a súbdits. Som pobles germans però és impossible viure junts rebent insults, maltractaments i amenaces quan demanem democràcia i que es respecti la nostra dignitat».
Ens separarem d'una entelèquia anomenada Estat espanyol o d'un país que és Espanya?
«No se'ns n'ha anat l'olla», ha sentenciat Artur Mas a la presentació del programa electoral.
És a dir, s'actua amb premeditació en nom de tots els catalans.
