Cartes

carme miquel figueras. sant feliu de guíxols.

Exposo: Que visc al carrer Doctor Rovira d'aquesta ciutat, prop de la Riera de les Comes.

Que és necessari realitzar periòdicament operacions de neteja per tal d'evitar el perill de danys a persones i béns, tant públics com privats, que suposa el risc de col·lapse de les rieres en cas d'avingudes i crrescudes extraordinàries del cabal de l'aigua, més quan hi ha cases molt a prop d'aquestes.

Que, tenint en compte l'estat en què es troba la Riera de Les Comes i el perill que representa per als veïns, seria molt necessari dur a terme el més aviat possible la seva neteja i manteniment, ja que en cas de noves pluges podrien patir inundacions les cases properes a la riera.

Que m'he posat en contacte amb l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament que m'han informat que estan a l'espera de rebre el permís de l'ACA per poder retirar la terra que es diposita al fons de la llera, sota el pont, a l'alçada del carrer Doctor Rovira.

Demano: Que els serveis corresponents de l'ACA realitzin una visita d'inspecció a la Riera de Les Comes i es netegi, de manera urgent, en la part que és de la seva competència, per tal d'eliminar qualsevol element que pugui pertorbar el normal curs de l'aigua.

Per altra banda vull manifestar-los que l'estat en què es troba ara la riera suposa un perill i un greu risc per a la integritat física dels veïns, i a través d'aquest escrit queden informats, per tant, considero que en cas de desgràcia en serien responsables.

El dret a decidir, no la independència, és el que uneix més els catalans

Antoni Ruiz López. Llorà.

Contra el que s'afirma cada dia des del bloc sobiranista oficial (CDC/ERC/CUP), moltes persones pensem que l'alternativa real davant l'actual situació del país no és «independència Sí/independència No». El tema central de l'actual situació política és com i per quin camí podrem els ciutadans i ciutadanes de Catalunya arribar a exercir la sobirania real per satisfer les nostres aspiracions socials i nacionals. Ningú pot dubtar que allò que uneix més la ciutadania catalana és la demanda d'un referèndum legal, pactat, vinculant i reconegut per la comunitat internacional per decidir el futur de Catalunya i les seves relacions amb l'Estat espanyol. Tots els estudis d'opinió i totes les enquestes així ho confirmen, i aquest hauria de ser l'objectiu central del sobiranisme i dels demòcrates conseqüents. El dret a decidir és, objectivament, el punt de confluència del sobiranisme real, ampli i plural, com la societat. I és que sobirania no és igual a independència. Sobirania és, abans que tot, democràcia, llibertat, dret a decidir. L'exercici d'aquest dret és precisament el primer acte de sobirania i, per tant, el punt de confluència dels demòcrates i dels sobiranistes de tot signe, fet que pressuposa el reconeixement de Catalunya com a nació i dels seus ciutadans i ciutadanes com a únics protagonistes de la seva vida i de la seva història.

Recordant Espriu

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

De vegades em dóna per fullejar llibres ja llegits però potser una mica oblidats i ves per on he arreplegat les Narracions, del gran escriptor Salvador Espriu. I he quedat astorada en comprovar que almenys una narració es podria haver escrit ara mateix i seria d'una actualitat aclaparadora. Són narracions curtes, a l'estil Espriu, és a dir cal llegir-lo atentament per captar el que et vol comunicar. Els seus escrits solen ésser una metàfora contínua. Una de les seves narracions: El País moribund m'ha colpit especialment. Suposo que ja veieu que aquest país moribund era per l'Espriu Catalunya. Reprodueixo algun fragment que penso ens pot fer reflexionar molt. Parla el país: Sóc una ombra, una carcassa... Sóc un país sense ànima i ara justament moribund... Contesta de l'autor: «No, ets un gran país, un país d'esdevenidor, diantre!...» I segueix: «És la teva hora, l'hora de la teva mar, de la teva llengua, del teu imperi, de la teva glòria, del teu seny»... «Ets ric, ets culte.», «Què me'n dius de la teva dansa», «La més bella del món», «I de la teva cançó popular?», «No n'hi ha d'altra, la, la, la»... «Moribund?Qui tingués la teva salut, la teva empenta!»... I és escrit a l'any 34-35. Penso que és un text que fa reflexionar profundament i jo, que sóc de caire optimista, penso que som un país amb immenses possibilitats de tirar endavant i salvar tots i cadascun dels esculls que anem trobant.Quina bona ideia vaig tenir en escorcollar llibres que ja ni recordava tenir. Creieu en la providència? Doncs això...