sóc a Johannesburg (Sud-àfrica), en un pati envoltat d'edificis d'una sola planta on a cada porta hi ha una sala de conferències. Una mena de palau de congressos en versió acollidora. Estic parlant amb un jove professor de salut pública de la Universitat de Babcock (Nigèria). Tot d'una saluda efusivament un distingit professor de medicina que se li acosta i que, en un exercici de memòria admirable, recorda el projecte que el jove professor nigerià havia exposat un any abans essent estudiant. Es presenta: és el vicerector del campus de salut de la Universitat de New Mexico (EUA). Em ?presento. I en sentir que vinc d'una universitat catalana, em diu que Barcelona és la seva ciutat preferida.

M'explica que tot i que hi ha estat diverses vegades, va tardar molt a poder-hi anar. Havia llegit Homenatge a Catalunya de Georges Orwell i Barcelona l'atreia molt. Va néixer i créixer a Nova York, a Greenwich Village, i venint d'una família molt d'esquerres -em diu-, no va poder-hi anar fins que Franco va ser mort.

La història, però, continua. Una vegada en un congrés de medicina a Nova York va reconèixer una companya d'infantesa. Li havia perdut la pista i no sabia que era metgessa. Es va dirigir directament on ella estava asseguda llegint i la va abraçar efusivament expressant-li la il·lusió que li feia retrobar-la. Resulta, però, que era una confusió. Ella no era qui ell es pensava.

Però saps què? -m'etziba. Doncs que el llibre que llegia era Homenatge a Catalunya. I vols saber qui és ella avui? La meva dona! Un tendre i allargadíssim «oh!» surt expel·lit de la meva boca. Li demano permís per explicar-vos-ho aquí. El títol és regal d'una professora de medicina de la UdG.