Una manera de rebatre els discursos populistes antieuropeus, tan de moda, i buits de contingut perquè molts no plantegen cap alternativa seriosa, és exposar algunes dades dels beneficis de formar part del club. Com els més de 260 milions d'euros que el 2014 va rebre el camp català, tan important a casa nostra, del Pla de l'Estany als Empordans, i de la Garrotxa a la Selva, com a Política Agrícola Comuna. O el fet, poc explicat pels polítics, que gairebé la totalitat de l'obra pública del país es subvencionada per la Unió.

Estem d'acord que la maquinària europea és feixuga, poc transparent i condicionada per les aliances de països, però també és cert que, amb tots els defectes, vol crear un projecte unit i que vol ser social. Ara es debat la creació d'un sistema europeu de pensions. Entre les mancances, la inexistència d'una política estratègica única i amb visió de futur. Vegin com els crims diaris que es produeixen a Síria, provoquen una autèntica marea humana de refugiats, i Brussel·les encara té el més calent a l'aigüera. En qualsevol cas, aquest club ens ha ajudat a viure el període més gran de creixement econòmic i de pau social que hem tingut. Alhora, els milions de turistes i visitants francesos, alemanys, holandesos o anglesos que rebem cada any en el mercat unificat, ens ajuden a combatre la crisi econòmica més perllongada de l'època contemporània. I ens permeten, que amb tots els problemes i mancances, l'economia continuï bategant i segueixi treballant.