Si la meva memòria no falla, el títol d'aquest article coincideix expressament -tot i que en aquell cas és en espanyol- amb el d'un llibre, polèmic al seu moment, del qual va ser autor un personatge polític franquista, i sembla ser que monàrquic, que va ser ministre franquista, anomenat Gonzalo Fernández de la Mora, nascut a Barcelona tot i que gairebé per casualitat.

En el panorama electoral actual alguna co?sa sembla haver-hi de crepuscle. D'una banda, del crepuscle matutí i, per l'altra, del crepuscle vespertí, en relació amb la ideologia de les dues candidatures més catalanistes. Personalment veig la candidatura CUP en ple crepuscle matutí i, en l'altre costat, la de Junts pel sí en un ambient de crepuscle vespertí. I m'explicaré a continuació.

Les llistes CUP són encapçalades amb can?didats, en els dos primers llocs de cadas?cu?na de les quatre demarcacions, per perso?nes la majoria de les quals van néixer durant l'agonia del franquisme o la transició de la "reforma" tal com reflecteixen les seves edats (48, 37, 41 i 37 els primers, i 40, 44, 31 i 36 els que van en segon lloc). Representen una generació d'aspirants a convertir-se en polítics escollits -perquè és indubtable que han estat (i són) molt actius políticament- per poder exercir des dels càrrecs institucionals la màxima pressió per obtenir el que argumenten en la seva campanya electoral: "Per canviar-ho tot". Proclamen un "Governem-nos" fonamentat en missatges com ara "independència, justícia social, procés constituent, prou corrupció i pobresa zero". És innegable, doncs, la immensa càrrega ideològica i que aquesta -em permeto afegir- és com el crepuscle matutí, cap a un desig de futur nou i diferent del que hi ha fins ara. I em recorden el sol quan guanya terreny i va cap a la llum zenital.

Amb una amalgama de polítics de CDC i d'ERC i polítics sortits d'altres partits, associats tots ells a les dues dirigents de les dues altament representatives associacions catalanistes de la societat civil catalana que van mobilitzar una part important de catalans en les últimes diades de l'11-S, veig l'altra candidatura independentista emmarca?da en el crepuscle vespertí. Cap a la foscor de la nit, per la manca d'altres elements d'ideologia concreta excepte el d'un interès polític independentista compartit i interessat a obtenir la majoria de vots i d'escons en les properes eleccions. En aquesta candidatura, l'espectre pel que fa ideologia econòmica i social és tan ampli que davant el votant compromès amb el progressisme social i econò?mic sembla mancada d'alguns valors ideològics. No en va, la definició d'ideologia en el diccionari de l'IEC ens diu "sistema que respon a interessos econòmics, polítics i socials". I en la candidatura de Junts pel Sí hi ha massa varietat d'ideologies econòmiques i socials barrejades. Ideològic és, també, que els seus candidats són partidaris de mantenir el mateix sistema econòmic i social actual en la hipòtesi d'aconseguir un estat independent. Al costat de representants de la dreta conservadora i d'una esquerra més nominal que real hi ha de tot. I, en espe?cial, un excés de noms i cares conegudes de polítics que han fet de la política la seva professió i que aspiren que així segueixi... encara que no ocupin els primers llocs de les llistes. Sense cap ànim d'ofendre, massa gossos amb diferent collar.

Com que he esmentat els llocs en les llistes, cal reconèixer que Artur Mas va tenir la gran habilitat de pujar al carro de les mobilitzacions socials i la no menys habilitat d'aconseguir encapçalar les negociacions per tancar aquesta llista conjunta en la qual -sembla inconcebible- no ocupa el primer lloc de la llista per Barcelona, encara que aspira a seguir sent el president. La perspectiva, en definitiva, sembla ultraconservadora d'un sistema caracteritzat per la corrup?ció, amb el qual CUP advoca fer una ruptura.

Per a alguns electors sensibles a les ideologies, unes llistes -sobretot la de Barcelona- de les dues organitzacions de la societat civil abans esmentades podien haver estat més atractives sense polítics professionals coneguts i continuistes. És una utopia, per descomptat. Podien haver estat unes llistes amb cares noves, incloent-hi militants polítics aliens al sistema, però sense el president Mas i sense alguns d'aquests polítics professionals entremesclats amb persones que no han tingut càrrecs ni electes ni de designació en el passat. Per tot això, el seu crepuscle em sembla vespertí, malgrat les enquestes els proporcionin la majoria de vots i d'escons.

Si alguns dels vaticinis electorals es compleixen, com ara que tal vegada no hi hagi majoria absoluta d'escons de la "llista del president" en la CUP recaurà una responsabilitat històrica i una càrrega ètica i estètica enorme. A la vista de la seva trajectòria fins ara, és d'esperar que els seus nous diputats i diputades actuïn de forma coherent amb la ideologia d'ells mateixos i mateixes. Val a dir la compartida amb els seus militants, simpatitzants i votants i sense renunciar als seus valors ideològics socials i econòmics. I, si arriba el cas -que previsiblement arribarà-, que els defensin i facin valer en qualsevol negociació que pretengui obtenir el seu suport a una majoria absoluta.