La lògica de les tendències representaria el somni absolut per a les empreses si tinguessin la capacitat de desxifrar-la. Com es pot imaginar un mecanisme tan perfecte per obligar milions de persones d'arreu a abandonar tota mena d'objectes i pràctiques cada poc temps, per descomptat, molt abans que s'hagin gastat o consumit íntegrament? No és fàcil predir quan s'acaben els capricis, i encara ho és menys endevinar què ocuparà el seu lloc. Així, les tendències, en paraules del professor Guillaume Erner, operen com "una gran organització sense organitzador". Alguns actors d'indústries com la de la moda, la tecnologia, etc. fingeixen manipular aquests fenòmens, com si sabessin llegir el futur. No obstant, els més sensats són aquells que adopten una actitud humil i receptiva, perquè els primers basculen entre el ridícul i l'engany. Però, realment, què són les tendències? Les podríem definir com fenòmens de polarització mitjançant els quals un article o una acció sedueix alhora un elevat nombre de ciutadans. Avui ja no responen a cap patró temporal, la qual cosa contribueix a desorientar tant les organitzacions com els compradors.
