Cartes

Miquel Mompió. Riudarenes .

Nosaltres els grans i els vostres avantpassats ho portem a sobre des de fa molts anys i darrerament ens han asfixiat, ens volen espantar i ens amenacen tot el que poden.

Joves! És el vostre futur, podeu guanyar-lo, pel record dels avantpassats, per agraïment dels pares que us han portat fins aquí, el 27 de setembre voteu pel vostre futur, per Catalunya una nova nació d'Europa.

Separacions?

ramon riera i font. sarrià de ter.

Una de les bajanades típiques de l'unionisme maldrestre, de l'unionisme-papu de la por, és l'afirmació de què els independentistes volem separar. Que convertir Catalunya en un Estat sobirà ens separarà dels que viuen a la resta de la Península. És curiós però mai parlen que ens hagi de separar de la Catalunya del Nord o de França.

No sé si aquests profetes de la desgràcia pretenen que apareixerà un Moisès amb barretina que en comptes de partir el mar, a cops de bastó sísmic burxarà una enorme rasa que separarà el triangle de Catalunya de la resta de territori ibèric. Remenant una mica el gaiato fins i tot potser ens fotrà al mig del mar. La imatge és força surrealista i estúpida, com la majoria d'arguments de l'unionisme-papu.

La nostra llibertat no separarà res. Jo encara sóc més agosarat, afirmo que de fet ens aproparà a Sevilla, a Coimbra o a Santiago de Compostel·la. Una administració catalana que gestioni el país amb l'objectiu i perspectiva de fer-lo millorar i créixer -i no amb l'eterna por que Catalunya sigui massa pròspera, i Barcelona pugui fer ombra a Madrid-, el que farà serà millorar les comunicacions i inclús farà mans per abaratir el cost dels desplaçaments interns i les connexions amb Europa. Així doncs, en comptes d'allunyar i de separar, l'assoliment d'una República Catalana el que farà serà apropar-nos a la resta de la Península, i podrem arribar més aviat i amb més facilitats a Badajoz o a Màlaga. A més, d'una manera més barata.

Si parlem del camp de les emocions i sentiments, tot sabem que els súbdits del Reino de España són captius dels polítics vividors, de l'aristocràcia rància, dels señoritos, de la banca desbocada o de les empreses (de servei energètic) esclavistes del poble. Aquesta colla criminal són plegats amos i senyors dels mitjans de comunicació.

La veïna República Catalana sempre serà aquell racó on els espanyols podran editar diaris que parlin de la realitat sense embuts i sense por de ser censurats. Creieu que no ens ho agrairan?

Qui pagarà les nostres pensions?

rafael fàbrega i vilà. girona.

L'Institut de Política Familiar (IPF), en el seu informe que acaba de publicar (setembre d'enguany), destaca que Espanya continua sent el país d'Europa que menys natalitat té, 1,32 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament generacional -2,1- i de la mitjana europea, que és d'1,56.

En part aquestes dades són així perquè, a més, és el tercer país de la UE-28 amb més nombre d'avortaments, 108.000 (un de cada cinc embarassos).

Des del 1981 la població de gent gran s'ha duplicat i la del jovent s'ha reduït un 25 %.

Espanya s'ha convertit en un país vell de tal manera que l'edat mitjana és de 42 anys (5 anys més des de el 1991) estem passant, i ja fa temps, el que se'n diu un hivern demogràfic i si això segueix així, el 2050, un de cada tres espanyols tindran més de 65 anys i a més els majors de 80 anys serà el segment d'edat més gran de població.

Per canviar això què cal fer? Que els polítics, i la societat en general, prenguin consciència del valor que representa un nadó, del valor de la família i especialment de la família nombrosa, que s'ajudi la dona embarassada i en lloc de fer propaganda de l'avortament es faci propaganda dels valors de la maternitat-paternitat.

En lloc d'això els polítics i la societat en general el que fan és facilitar l'avortament amb polítiques feministes malenteses que ataquen de soca-rel el valor de la vida, i no legislar activament a favor de la família i de la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment de les dones.

Segurament en els pròxims anys i seguint amb aquest menyspreu per la vida, sentim parlar cada vegada més de l'eutanàsia per evitar que la piràmide poblacional segueixi invertint-se.

Salvem el soldat Mas!

Francesc Martínez. Figueres.

Ja queden pocs dies per concloure la patriòtica missió de salvar el soldat Mas. Incapaç de governar i assetjat per la corrupció, es va embolcallar enl'estelada i va encarnar la figura principal d'El flautista d'Hamelin.

Com que els catalans som únics al món -això es pensen molts- podem prescindir de complir la llei, d'estar a la Unió Europea, de formar part de l'euro i de tot el que faci falta. Finalment, es complirà la profecia de Francesc Pujols i ho tindrem tot pagat quan anem pel món. Fins i tot les pensions les encolomem a Espanya. O no.

És molt probable que una majoria de catalans avali diumenge el nostre Tsipras. La patacada, com li va passar al primer ministre grec, sol arribar l'endemà de les eleccions. De fet, el suïcidi també forma part del dret a decidir de cada persona.