Avui els catalans estem convocats a unes eleccions que, en primer lloc i sense discussió, serviran per triar 135 diputats del Parlament de Catalunya: ningú no nega aquesta funció a les urnes. Aquestes, però, són unes eleccions amb una transcendència afegida, pel fet que una part dels grups que s'hi presenten -entre ells, aquell que té com a candidat el president que les ha convocades- les consideren "plebiscitàries", en el sentit que interpretaran el vot a determinades llistes com el sí o el no a la independència catalana que hauria dilucidat el referèndum que no s'ha pogut convocar legalment. Les altres candidatures formalment neguen aquest caràcter plebiscitari, però la dinàmica de la campanya ha portat que la majoria d'elles assumissin la dialèctica de sí i el no. En conseqüència, aquesta serà una inevitable lectura del resultat electoral que no es podrà ignorar i ni menystenir. El fet que alguns dels principals líders mundials hagin fet declaracions al respecte confirma que estem davant d'unes eleccions molt més que autonòmiques. Una àmplia majoria dels catalans considera que cal modificar l'estatus polític de Catalunya, i aquests comicis permeten als ciutadans pronunciar-se d'una forma no concloent però sí més explícita que mai sobre quina opció prefereixen. Al mateix temps, és indiscutible que de les urnes en sortirà una cambra autonòmica i, d'aquesta, un president i un Govern que administraran el pressupost i les competències de la Generalitat. Aquest és un aspecte que tampoc no es pot perdre de vista. Finalment, aquestes eleccions es duen a terme pocs mesos abans d'unes eleccions generals espanyoles de pronòstic incert i que poden obrir nous paisatges polítics, eleccions en les quals el resultat de demà estarà molt present.
Tots aquests factors sumats i enllaçats avalen més que mai la sempre necessària crida a la participació a les urnes, ja que és molt el que ens hi juguem com a país i com a societat, i fan encara més necessari basar l'exercici de la participació en la reflexió serena. Per desgràcia, les informacions, les dades, els arguments, els debats, que ens poden ajudar a decidir, no han arribat a nosaltres ni ordenadament ni objectiva, i els estirabots, les afirmacions alarmistes no argumentades i, a la inversa, les crides a una confiança cega, han tapat amb el seu soroll un debat que podria haver estat molt més ric i molt més profitós. Però com a ciutadans no tenim altre remei que fer l'esforç de suplir el desgavell amb la reflexió, perquè els primers beneficiaris o damnificats del nostre vot no seran els polítics, sinó nosaltres mateixos, que som els que hem d'exigir als governants que a partir de demà, dia 28, siguin capaços de portar a terme amb intel·ligència i capacitat de negociació el mandat de les urnes. Per tot plegat, convé a tots els ciutadans participar en la decisió. Convé tant als qui tenen la il·lusió de convertir Catalunya en un estat com als qui defensen altres opcions. Cal fer-ho, a més, amb actitud democràtica, és a dir, admetent que les raons dels altres són tan legítimes com les nostres i que, sigui quin sigui el dictamen de les urnes, la seva aplicació haurà de ser dialogada i haurà de buscar el màxim consens possible. Caldrà fer-ho així per responsabilitat i, per si això fos poc, perquè no hi haurà altra manera.
