en Ramon Bardés era de còrpora prou contundent i barba prou florida com per impactar amb la seva sola presència. Però, com molt bé diu en Quim Vidal, sols calia mirar-li els ulls per saber que era una bona persona. O veure'l caminar, com per adonar-te que era la pau personificada. No enganyava. Planer, senzill... Un bon home, en el sentit més estricte de la paraula. De cor net i generós. Ni li agradava queixar-se ni molestar ningú. Sempre amb un gest amable, o el somriure obert, quan te'l trobaves anant o tornant de casa seva, al passeig de les muralles. Pendent i encantat del seu fill Artús i de la seva muller, la Carme.
El coneguérem com a membre de la Junta de l'AMPA de l'IES Jaume Vicens Vives presidida per en Josep Terrades, i com a pare de l'Artús, membre de l'equip de bàsquet que formà Alfred Julbe amb alumnes de 1r d'ESO que no practicaven cap esport i que tantes alegries ens va donar a tots, començant per l'enyorat Maga. Actiu, feia colla, sempre a punt per donar idees i acompanyar qualsevol iniciativa, qualsevol activitat que cohesionés, que alegrés la vida. Al matí, el podies trobar fent-la petar amb l'Àngel, en Jordi S. ?Carrera i, a vegades, en Quevedo, a l'estanc de Ciutadans, just abans d'incorporar-se a El Bistrot, on feia el manteniment i tenia cura que no faltés res. A mig matí, tot baixant les escales de Sant Martí, el podies saludar traient el cap, recolzats els braços a la barana d'un balcó. Era una alegria anar-hi a dinar. Després d'una cordial i sòlida encaixada, et posava al dia sobre l'Artús i la seva colla, compartia els seus centres ?d'interès i comentava l'actualitat -per ell vaig conèixer la malaltia de Max Varés. I recordava anècdotes ben agradables de la seva joventut aventurera i saníssima. Tot un volcà ?acompanyat per la tranquil·la prudència de la Carme, la seva companya. Un gran amic dels seus amics.
