L'Espanya resistent implantada a Catalunya s'ha desorientat i ha perdut la confiança en els partits històrics (PP i PSOE), els que es corresponen a l'espai conservador i socialista clàssic de la política mundial. Els espanyols de Catalunya han votat una força sorgida com un bolet, sense experiència de govern, i sense altre discurs ni programa que no sigui la defensa de la desacreditada marca Espanya, amb promeses d'alguna reforma. La cita electoral que més persones del cens ha mobilitzat s'ha saldat amb quasi dos milions de vots inequívocament per a la independència (Junts pel Sí + CUP). Finalment ens hem pogut comptar, malgrat no poder saber encara quants vots independentistes hi ha a Sí que es Pot i a Unió. La barrera del 50 per cent és ja una realitat. Ho ha aconseguit l'Espanya que no vol rentar-se la cara, l'Espanya que ara haurà de triar entre afrontar la realitat i negociar o bé insistir en la seva obcecada ceguesa del cop de Constitució. La notícia ahir de la imputació de Mas assenyala un camí. Veurem. Enfront trobaran un Parlament català que té un mandat democràtic per complir. I una prima de risc titubejant.
