Si hi ha quelcom que no se li pot negar al president de la Federació d'Hostaleria de Girona, l'Antoni Escudero, és que té les idees molt clares. Novament ho varen poder constatar les més de 500 persones que el proppassat dia 21 es congregaren, un any més, al Castell de Biart de Masarac (Alt Empordà) per tal de celebrar el Dia Mundial del Turisme. En presència del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, tota mena d'autoritats, empresaris del sector turístic i altres convidats, Escudero, sense deixar de ser clar com sempre, va donar la impressió de voler estar una miqueta més suau i ponderat que els anys anteriors davant el conseller i així ho va fer en les formes, però en les qüestions de fons va ser l'Escudero de sempre, clar i català i sense embuts va dir al pa, pa i al vi, vi.

D'entrada, es va felicitar que, segons les dades de l'INE, aquest any la temporada "hagi anat bé" perquè, durant els mesos de juliol i agost, els hotels i càmpings han expe?rimentat un lleuger augment de pernoctacions. Però, tot seguit, va remarcar que malgrat aquesta bona notícia, no tot són flors i violes en el món del turisme gironí, atès que greus mancances continuen existint, i no pas poques, entre les quals cal destacar que la nostra zona turística pateix una estacionalitat endèmica que no hi ha forma de superar malgrat la bona tasca que estan portant a terme el Patronat de Turisme i la iniciativa privada que s'esforcen en crear nous productes turístics com, per exemple, golf, salut i bellesa, natura, rutes del vi o el Convention Bureau entre d'altres.

Però el problema que ara mateix més preocupa el president, o un dels que més, és el de l'intrusisme en el sector de la restauració. Es queixa Escudero que qualsevol bar, cafeteria, guingueta de platja i àdhuc fleques i similars poden servir menús i altres serveis propis de restaurants sense estar subjectes a les mateixes normatives que els establiments convencionals. No arriba a entendre com és que l'administració no controla aquests tipus de negocis, mentre que les inspeccions de sanitat i treball són cada dia més freqüents i dures als establiment legalitzats que pa?guen religiosament els seus impostos i compleixen fil per randa totes les normatives legals. Tot això crea un greuge comparatiu entre els que respecten la llei i els que no. Considera Escudero que portar a terme un registre de tots els establiment autoritzats per servir àpats, que podrien i?den?tificar-se mitjançant una placa a la faça?na, podria ser una bona solució per evitar, o al menys disminuir, aquest campi qui pugui en què s'ha convertit aquest sector. Igualment va ser especialment dur amb el projecte del nou reglament que si s'aprova permetrà, entre altres absurditats, que els turistes comparteixin habitatge amb el propie?tari a canvi d'una prestació econòmica. Con?sidera, coincidint amb la Confederació Catalana d'Hostaleria, que no és moment d'incorporar noves modalitats turístiques, ja que les existents funcionen i són més que suficients per satisfer totalment l'actual demanda i la d'un previsible futur, i pensa que, ara més que mai, és d'aplicació aquella màxima que diu que "quan una cosa funciona, no la toquis".

Un altre problema important per a Antoni Escudero és l'actual sistema electoral de la Cambra de Comerç de Girona. Creu injust per desproporcionat negativament que el sector d'hostaleria i turisme, que suposa el 16 % del PIB provincial, només tingui 4 representants al Ple de la Cambra. Considera que no és equitatiu i no reflecteix la realitat de l'empresariat gironí. Opina que el sistema electoral actual està desfasat i se n'ha d'articular un altre ben diferent en el qual la junta de la Cambra sigui més representativa i, al mateix temps, que doni l'oportunitat a tot empresari a formar part del govern de l'institució i acabar amb el caràcter pràcticament vitalici dels càrrecs.

Aquestes són, a grans trets, algunes opinions del president dels empresaris turístics gironins respecte als problemes que pateix la nostre indústria turística, exposats al Castell de Biart d'una manera clara, concisa i entenedora per a tothom. Caldria que els empresaris responsables les consideressin amb vertadera atenció i interès i, al mateix temps en prenguessin bona nota... i l'administració també. I si no ho fan, pitjor per a tots.