El fals mite
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
ERC i en general tots els independentistes i catalans de bona fe, han posat en un pedestal el que va ser president de Catalunya durant els anys més tràgics de la seva història moderna. Un president que va ser jutjat i condemnat per la seva deplorable actuació durant la guerra civil i no un «màrtir» com el volen presentar; no m´estranyaria gens que el proposessin per ser el Sant protector del país, al costat de Sant Jordi.
Bé, bromes a part, la cosa és molt seriosa ja que segons la premsa comarcal una gran quantitat d´autocars aniran a Barcelona per donar suport a en Mas el dia que es presenti als jutjats. Aquesta notícia em retorna uns quants anys endarrere, quan en Pujol, després d´haver «tancat» Banca Catalana, s´embolcallava amb la senyera tot xisclant: «És un atac contra Catalunya» mentre el diner s´esmunyia cap a Suïssa.
Però tornant al principi i sense que ningú s´enfadi, algú em podria dir què va fer de bo per Catalunya aquell senyor? Tots els que el consideren un ídol, podrien fer una llista, o només esmentar, algun acte positiu? La gent d´aquest país que segurament varen perdre algun familiar, han oblidat que en Companys va cridar a files la lleva del biberó quan tot estava perdut, criatures que varen anar a morir a l´Ebre a fi de guanyar temps mentre ell i els altres abandonaven el país? Potser a Catalunya necessitem menys màrtirs i messies i més persones que es preocupin del benestar i felicitat dels ciutadans.
Contradiccions
ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.
Actualment les contradiccions que es poden detectar són múltiples i variades:
Un partit antisistema vol entrar en el sistema. S´entén?
Un partit amb 10 escons té en suspens tot el procés català que voldria tirar endavant un altre partit que en té 62. Absurd!
Un senyor que ha estafat, robat i n´ha fet de totes i grosses, encara es passeja pel carrer i viu a cor què vols, mentre un noi que robà una bicicleta fa diversos anys i a més la va tornar i pagar una multa ha d´anar a la presó i perd la feina. Per plorar!
S´ha comprovat (ja des de l´època romana) que els tripartits no funcionen i s´ha arribat a suggerir escollir tres presidents per a Catalunya. Idees de bomber!
Tot apunta contra Catalunya. Quan ha passat el problema de l´AVE, el Govern central opina que els mossos no són prou eficaços (algun malpensat pot creure que ho han provocat els que ens odien per acusar-los i fomentar l´anticatalanisme). Possible!
Aznar ataca Rajoy, ell el va proposar. Estan tots plegats bé de la terrassa?
Estem en temps convulsos i cada dia que passa ens astorem del que pot fer l´afany de poder i diners (Volkswagen com a exemple) així que ja no sabem com anirem, Catalunya no es mereix el que està passant ni els que l´estimem. En aquest aspecte no hi ha contradiccions, els veritables catalans només desitgem un final feliç com els dels contes infantils.
27-S# Siguem coherents
Judith Garcia González. Sant Feliu de Guíxols.
Segons el poeta francès Paul Valéry, sempre s´ha considerat la política com l´art per despistar la població davant altres assumptes més importants i que aquests, passin a ser secundaris. Bé, avui, és la impressió que ens queda després d´haver vist monòlegs, crits, interrupcions i crides d´atenció quan s´acosten les eleccions, i fins i tot, en plena campanya electoral.
El més preocupant i indignant és que els candidats a les oposicions dels diferents partits polítics es preocupin més de la desqualificació del contrari que de les seves prioritats, o de posar solució als problemes més urgents dels ciutadans. Deurà ser perquè es veuen amb dret de poder manipular enquestes, opinions, o crear un ambient d´amenaça i por? Aquesta pregunta té una resposta clara; els candidats segueixen creient que els ciutadans som massa ignorants i no tenim gaire personalitat, per tant, que ens poden manipular. Hem de demanar i exigir als que ens representaran que actuïn amb responsabilitat, amb justícia, que busquin el bé comú, que hi hagi diàleg, i solucions. Per tant, siguem coherents.
