La setmana passada el govern de Mariano Rajoy va aprovar la famosa llei d'autoconsum elèctric, l'anomenat impost al sol pel qual es penalitza amb una taxa la generació elèctrica que qualsevol pugui realitzar a casa seva pel seu propi consum. El despropòsit ve de lluny i avui demostraré que no és fruit d'una casualitat, sinó d'un pla estratègic de les companyies elèctriques. El ministre només és el titella de la comèdia.

Durant l'any 2011, el soci que teníem a la central de cogeneració de Besalú, Enel Green Energy -filial d'Endesa- va fer tot el possible per marxar. Aquella situació jo no la podia entendre: com és que un soci vol marxar d'una societat que sempre ha tingut beneficis? L'últim dia del 2011, a correcuita es va vendre les accions i va acabar un període de 19 anys junts.

Ara he sabut les raons per les quals aquell soci va forçar la sortida de la societat: va fugir de qualsevol operació de cogeneració perquè sabia que esdevindria una ruïna, una activitat que ja no seria més rendible a partir de l'entrada del Partit Popular al govern. El nou ministre d'Indústria, energia i turisme, José Manuel Soria, era un canari que provenia del món del turisme. Què hi feia un especialista en turisme resolent l'enorme desequilibri del sistema elèctric? Tant se val, no feia falta cap especialista perquè actuaria al dictat i un ministre amb criteri no acceptaria segons quines condicions que les hi imposessin.

Així va ser com va néixer el primer decret el 15 de gener de 2012. Aquell decret era tota un declaració d'intencions. El sistema elèctric afavoriria la generació nuclear i frenaria en sec la penetració de les energies renovables. Aquell decret seguia molts paràgrafs, amb els mateixos punts i comes, d'un text de la FAES titulat "Propuestas para una estrategia nacional". Les companyies elèctriques havien pactat o escrit les propostes estratègiques i el ministre només plasmava aquestes idees al BOE. Les companyies elèctriques, el PP i el ministeri es van esforçar a demostrar que el desequilibri del dèficit elèctric era culpa exclusivament d'unes energies renovables que tenien unes primes que llastraven en excés la tarifa elèctrica. Aquesta mentida va anar penetrant de forma que bona part de l'opinió pública s'ho va creure.

Des de Pimec vam demostrar que això no era així, que el greu problema venia de la instal·lació de 25 GW amb centrals de cicle combinat de gas i que les elèctriques no podien pagar unes inversions que no podien funcionar per manca de demanda. És a dir, les companyies elèctriques havien fet inversions errònies que havien d'amortitzar sense funcionar i, per fer-ho possible, havien de reduir la generació elèctrica renovable i apujar el preu de la generació nuclear i hidràulica, de forma que els beneficis extra paguessin les centrals aturades. La rendibilitat d'aquestes es veuria encara compensada cobrant per capacitat, és a dir, per estar aturades al servei del sistema.

Amb aquest joc sofisticat les ?compa??nyies elèctriques han vist resolt el greu problema de fallida que se'ls presentava a l'any 2011. Això a costa dels consumidors i de les empreses. Veieu el gràfic que acompanya l'article. A l'any 2008 el consum elèctric va ser de 236.239 GWh, mentre que a l'any 2013 només va arribar a 168.608 GWh, caient un 28,6%. Doncs bé, els ingressos de les companyies elèctriques que s'agrupen en la patronal Unesa no només no van caure com seria el normal en qualsevol activitat d'un mercat que funciona correctament, sinó que van pujar de forma notable. Així, a l'any 2008 els ingressos, segons les seves dades, eren de 20.959 milions d'euros, el 2010 van ser de 23.330 milions, el 2011 de 24.993 milions, el 2012 de 22.654 milions i el 2013 de 21.872 milions. I com van aconseguir aquest miracle, propi d'una operació de màgia? Per compensar la baixada de l'ingrés per consum es va apujar la part fixa de la factura a través del BOE del ministre Soria i a més es va forçar a l'alça el preu del mercat elèctric. Aquesta també és una altra operació de màgia, fent possible que a l'any 2008 hi hagués un mercat elèctric diari on es contractaven uns 17.000 MWh a un preu mitjà de 38 €/MWh mentre que a l'any 2014 se'n contractaven uns 14.000 MWh (18% menys) a un preu mitjà de 48 €/MWh (26% més). O sigui, en contra de tota lògica de mercats, la baixada de consum va repercutir en un augment de preu. Ho hauran de posar com a exemple a les facultats d'economia per entendre com un mercat es pot falsejar del tot i no ser gens transparent.

Només faltava el decret d'autoconsum per acabar la legislatura del ministre. Com s'entén que un govern aprovi a 2 mesos i mig de les eleccions un decret altament contestat i que restarà vots? Només per un compromís escrit amb les elèctriques.

El resultat és que la crisi de les companyies elèctriques la hem pagat els consumidors i que aquest país no es pot reindustrialitzar en aquestes condicions extractives: des de 2008 fins el 2014 el preu elèctric per a pimes va pujar un 28%, mentre que els salaris van baixar un 8%.

Durant 4 anys ens han enganyat dient que el problema era de les renovables quan és el dictat de les elèctriques, que han actuat a través d'un ministre titella contra la societat.