El somni s'està acabant i tot apunta que l'aeroport de Girona tornarà a estar a la cua dels aeroports provincials i molt a prop d'aquell trist mig milió de passatgers anuals que tenia abans de l'arribada de Ryanair. Precisament, aquest ha estat el gran problema de l'aeroport gironí, posar tots els ous en el cistell de Ryanair i no fer mans i mànigues per diversificar l'oferta, atraient des del minut u altres companyies aèries. I potser ara és massa tard per cercar substituts, ja que no sembla que en el panorama aeri hi hagi massa companyies que puguin fer ombra als volums que implicava Ryanair. Només cal recordar el miratge del 2008 quan la companyia irlandesa va enlluernar les comarques gironines portant cinc milions i mig de passatgers.
Enguany, tot indica que ja no s'assolirà la xifra dels dos milions de passatgers, xifra que es considerava mínima per poder dir que l'aeroport continuava essent competitiu i un element essencial per a les comarques gironines. Potser, en poc temps, veurem com es tornen a aplegar els caps de setmana centenars de gironins pels volts de l'aeroport per veure com aterren els avions, de tant pocs com ho faran.
No trigarem a veure una guerra de declaracions entre polítics, empresaris i gestors per esbrinar qui ha estat el culpable d'aquest fracàs anunciat, quan en realitat els culpables ho seran tots. Ryanair per jugar amb els anhels, les il·lusions i els diners dels gironins; les institucions per deixar-se entabanar pels irlandesos i no fer cap esforç per anar més enllà, l'aeroport, per negar-se a compartir la gestió i no moure un dit per buscar alternatives i els empresaris per fer com han fet sempre, deixar que tot es pagui amb els diners dels ciutadans sense que a ells els hagi representat cap cost. Uns per còmodes, altres per rucs i altres per aprofitats una vegada més hem dit adéu a la gallina dels ous d'or.
