Acceptem que Convergència és un partit net com una patena. Que tots els casos de corrupció que l'impliquen són un invent de Madrid per anar contra Catalunya i posar pals a les rodes el procés secessionista. Que els concursos públics de la Generalitat són els més escrupulosos del món. Que la regidora d'ERC a Torredembarra que va denunciar el cas que ha originat l'Operació Petrum sigui una infiltrada del CNI en el partit republicà. Que el jutge del Vendrell que ha empresonat el tresorer de CDC és en realitat un votant de Ciutadans camuflat en el jutjat. Que la confessió de Jordi Pujol va ser una ficció. Que els seus fills són tots uns sants barons que s'han enriquit gràcies a la seva sobrenatural intel·ligència. Que quan, l'any 1998, Carod-Rovira va deixar anar que CDC cobrava comissions de les obres públiques estava pressionat pels poders de l'Estat. O que quan Maragall va fer tremolar el Parlament amb l'acusació del 3%, no havia paït bé el dinar; ja se sap, coses d'en Pasquis. Acceptem, que ja és molt acceptar, que tot això és una conspiració maquinada des de les clavegueres de l'Estat. Algú em pot respondre per què les úniques empreses que donen diners a la Fundació de CDC són les que reben adjudicacions públiques, legalment i en dura lluita amb la competència (se suposa)? És creïble que sigui només per una generositat altruista?