"Si tenim els mateixos instruments que Dinamarca, algú podrà dir que si es vol viure un somni democràtic, si es vol viure un somni de convivència, si es vol viure un somni de convivència social, d'ascensor social, d'oportunitats per a la gent, presidit per la llibertat i l'esperit cívic i pacífic, es podrà dir que no cal que vagin a Dinamarca. Poden venir a Catalunya". Són paraules pronunciades per Artur Mas el passat 19 de juliol en la Convenció Nacional de CDC. Fa menys, ja celebrades les eleccions del 27-S, Artur Mas insistia en un article a Le Monde publicat el 29 d'octubre: "La futura República catalana serà semblant a Àustria i Dinamarca". En els últims anys, els nostres polítics han comparat Catalunya amb els més variats models, segons el moment i les circumstàncies. Dinamarca és l'última moda. També, en menor mesura, Àustria. O Suïssa i Noruega. Podríem recordar allò que Josep Pla li va etzibar a Jordi Pujol quan aquest assimilava CDC a la socialdemocràcia sueca: "No veig gaires suecs a Catalunya". Però, a banda de que aquí no hi ha gaires suecs, austríacs, suïssos o noruecs, la realitat és que Catalunya s'assembla a aquests països com un ou a una castanya. Catalunya, que és llatina i mediterrània, recorda més a altres models més propers territorialment i no tan eficients. D'entrada, geogràficament som al sud d'Europa; no al nord, ni al centre. I això no es pot canviar ni amb la millor astúcia de Mas. Ni tampoc predomina la religió protestant o luterana com a la majoria d'aquests estats, un tret essencial per entendre el seu model social. Podria seguir amb corrupció, model econòmic, educatiu, etcètera. No cal. És una evidència que no serem mai Dinamarca, ni que fóssim un estat independent. I molt menys si el model econòmic del futur és el de la CUP. A Dinamarca tampoc no tenen la CUP, una formació política de la qual Artur Mas va dir el passat 24 de setembre a Girona -ja sé que la memòria és fràgil, però d'això fa només un mes i mig- que "el vot a la CUP no ajudarà en res davant d'Europa". No ho dic jo. Ho va dir Artur Mas, sis setmanes abans de suplicar de genolls el seu vot. Com que, pel que sembla, tot s'hi val a canvi d'una investidura, potser també hem tornat a canviar de mirall. Per cert, Dinamarca té una monarquia i el mercat laboral més flexible d'Europa.
