La situació que viu la política catalana no pot ser més lamentable. Artur Mas ja no sap què fer per aconseguir la investidura. La CUP li ha dit per dues vegades consecutives que hi renunciï, però el candidat està disposat a continuar les negociacions. En cas de fracassar, convocaria eleccions per al març.

Tot plegat, un joc de despropòsits que no porta enlloc. Al llarg d'aquests darrers dies es pot compro?var com la idea de la candidatura de Junts pel Sí va ser un error majúscul. Mas, una vegada més, es va equivocar estratègicament, tot pen?sant que faria una amplíssima majoria absoluta. Però les mobilitza?cions del carrer a l'hora de la veritat no es traduiren en una victòria per K.O., sinó que necessita suports que actualment no té per assolir la presidència de la Generalitat.

Ara Mas ja no depèn d'ell mateix ni de la seva pròpia candidatura. Amb una trentena de diputats fidels a poca cosa pot aspirar. I és penós veure com és capaç d'anunciar una presidència coral amb Junque?ras, Romeva i Munté com a contro?ladors o tutors. I si això no fos poc, s'ha compromès a passar un exa?men al setembre, per la qual cosa si la CUP volgués caldria buscar-li un substitut entre els escons del Parlament. Seria una presidència de nou mesos. Junts pel Sí tenia sentit si de de?bò el país tingués una àmplia majoria independentista. Com que no és així, no té raó de ser. Els seus components són una mena de macedònia de personatges que entre ells no tenen res a veure. I d'altra banda hi ha un dèficit important de diputats i diputades mínimament preparats per portar a terme un pro?cés que cada dia que passa s'es?cola més per l'aigüera.

El document de desconnexió a?pro?vat pel Parlament en la seva primera sessió va ser una sentència de mort. És del tot injus?ti?ficable que persones que han de?senvolupat tasques de govern pu?guin aprovar un document d'aques?tes característiques, el qual ha estat criticat no només des de Ma?drid, sinó entre la classe intel·lec?tual, empresarial i treballadora de Catalunya. A més, tots els inputs que arriben de les institucions europees són encara més decebedors.

Ha arribat l'hora que a casa nos?tra l'espai central de la política l'ocupi una nova formació política. Ho pot fer Convergència si sap en?ce?tar una nova etapa en què enca?ri el futur amb un mínim de dignitat i a la vegada de seriositat. Confondre la seva gent barrejant-se amb ERC i la CUP només pot fer que la garrotada al mes de desem?bre sigui del tot imprevisible en a?quests moments.

Ja hi ha els primers moviments al carrer Còrsega i el tàndem Homs-Rull vol dominar el partit. Els va bé promocionar el nom de Neus Munté i a la vegada desplaçar polítics importants com el mateix Santi Vila, en aquests moments fo?ra de joc. La llista de CDC per Giro?na n'és una pro?va.

Catalunya necessita una forma?ció de centre capaç de liderar el país des de la moderació. Això ha repre?sentat Convergència molts anys i és una llàstima que tot aquest rèdit es perdi. Té una força municipal molt important i gent jove amb futur. Malauradament no ho reflecteixen les candidatures de les quatre circumscripcions, farcides de gent que encara no han treballat mai en una empresa privada. Continuen fent polítiques ràncies i casposes on els candidats els posen a dit, segons si són més o menys llepacrestes amb els dirigents del partit.

El temps canvien i mentre el PP i el PSOE són ja residuals a Catalunya, Convergència ha de plantejar-se seriosament el futur o contrària?ment ERC per un costat i Ciutadans per l'altre lesionaran els seus interessos. Encara són a temps de canviar el rumb i d'obrir portes i finestres en favor de la transparència.