Sovint la publicació d'una biografia és aquella eina a través de la qual aprofundirem el coneixement que ja tenim sobre un determinat personatge; però no és la norma general, i es demostra amb la biografia que fa un parell de mesos l'assagista i escriptor Jordi Amat publicà amb el títol Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca i Marcet (1919-1995) (L'Avenç, setembre 2015). Aquesta biografia descriu un personatge que malgrat la seva innegable importància en la Catalunya de les darreres dècades del segle XX, aquesta acció cívica sistemàtica no havia estat explicada a partir del seu impulsor.

La biografia de Vilaseca i Marcet comprèn tres grans capítols. El primer és el que ens explica la infantesa i la joventut. La seva formació en els jesuïtes. El tràngol de la Guerra d'Espanya, l'etapa universitària, les oposicions a advocat de l'estat, la formació de la família. El segon capítol ens el situa en una continuada reflexió sobre els problemes de l'època, la identificació amb un partit, que com tots en aquella època era clandestí, Izquierda Democrática, l'impacte del Concili Vaticà II, la renúncia a advocat de l'Estat i la participació en les accions democratitzadores del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Finalment, la tercera part, que és segurament la més coneguda de Vilaseca i Marcet, ens explica amb l'ajuda del seu dietari i de la documentació que com a meticulós advocat guardà, com el 1969 creà amb la seva muller, Teresa Roca, la Fundació Jaume Bofill, aleshores dedicada a les ciències socials, el que representà un gran impuls a la investigació en el camp de la història, de la sociologia i de la ciència política. La Fundació Jaume Bofill des de fa anys ara està dedicada exclusivament a l'estudi i divulgació dels problemes i horitzons de l'educació, les seves investigacions són objecte d'atenció i debat en l'opinió pública, però, en la llarga primera etapa de la seva trajectòria fou una de les institucions més dinàmiques en el camp de les ciències socials. Més endavant, Vilaseca i Marcet fou impulsor també de la Fundació Serveis de Cultura Popular i encara d'un Institut Pacis amb protecció eclesial que en aquells anys era sovint imprescindible.

Vilaseca i Marcet fou com a advocat el gran especialista sobre les Fundacions, autor de la primera Llei de Fundacions Catalanes (1982) i com advocat prestigiós va formar part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i presidí l'Institut d'Estudis Autonòmics d'aquesta institució. La biografia ens apropa un personatge de clares conviccions cristianes i cíviques a les quals incorporà les pulsacions de cada moment i tot això amb estil de discreció absoluta i de servei sincer; es distingí pel seu treball i generositat i mai cercà la publicitat. Aquesta biografia és una sorpresa per això doblement interessant.