Cartes

Jesús Maria Sanz i López. Girona.

El respectat periodista Xavier Domènech, parlant de la gènesi de Convergència Democràtica de Catalunya, al seu article «Les cendres de Convergència», afirma literalment que Pujol: «Per fer-ho encara més ample, va coalitzar-se primer i absorbir després els partits de Pallach i Trias Fargas...»

Com a antic militant del PSC-Reagrupament de Josep Pallach, i actual militant del PSC, haig d´assenyalar que aquesta afirmació és del tot errònia. Convergència absorbí en efecte el partit Esquerra Democràtica de Catalunya de Trias Fargas, però mai el PSC-R, que, dirigit aleshores -mort Josep Pallach el gener de 1977- per Josep Verde i Aldea, a les primeries de 1978 s´incorporà al procés d´unitat dels socialistes catalans i constituí, juntament amb el PSC-Congrés i la Federació Catalana del PSOE, l´actual PSC, el juliol de 1978. Els diputats del PSC-R s´integraren en el Grup Parlamentari Socialistes de Catalunya, que va passar a tenir tres representants gironins al Congrés de Diputats: Ernest Lluch, Joan Paredes i Rosina Lajo, situació -de tres diputats- que no es repetiria fins al 2008.

Respecte a l´ànima socialdemòcrata de CDC haig de recordar que la Convergència d´aquella època es definia com a socialdemòcrata, inspirada en el model dels socialistes suecs... fins i tot conservo algun paper del primer míting de CDC a Girona, el 1976, on es parla de «la via catalana vers el socialisme en llibertat»... Molts anys després, el propi Jordi Pujol afirmaria que aquella, diguem-ne, orientació socialdemòcrata era cosa conjuntural, fruit del moment en què el progressisme era el que més es venia.

Astrid 21, amor i amistat

Narcís Cadena i Masó. GIRONA.

Aquesta fundació cada vegada es fa més visible. Oberts a la ciutat, enguany van col·laborar a Girona Temps de Flors. El seu servei de teràpia ocupacional fa la feina ben feta. El taller d´arts plàstiques de l´entitat estimula la creativitat dels nois i noies. Els dibuixos fets per aquestes persones es col·locaren en uns panells mot grans, que s´exposaren a l´Ajuntament de Girona i a la Fontana d´Or.

Amb aquesta petita eina d´inclusió es creen, de mica en mica, ponts de comunicació entre ells i vincles amb la societat; perquè -per diferents motius- tenen un handicap: «en general, són persones propenses a tancar-se en elles mateixes». Tot el que ajuda a connectar amb l´exterior fa que el seu temperament vagi minvant en benefici de la seva persona. Per això una de les fites de la Fundació és la de formar part de la vida cultural de la ciutat. L´expressió mitjançant les obres de teatre, la dansa, el dibuix... fan que el creixement personal es desenvolupi més i millor.

L´objectiu bàsic d´aquesta entitat és la millora de la qualitat de vida i ho aconsegueixen quan s´exposen les seves obres i són contemplades pels altres, quan representen una obra de teatre -enguany titulada Amor i amistat-, quan creen expectació amb el teatre i/o la dansa; perquè amb uns fets tan senzills donem valor a la feina que han fet, la seva autoestima creix i d´aquesta manera poden confiar més en ells mateixos i en els altres. Tot això repercuteix en el seu estat d´ànim, autonomia i millora el seu benestar.

Gràcies

natàlia costa coromina. girona.

Aquest cap de setmana passat, 27 i 28 de novembre, centenars de persones s´han unit de nou per una gran causa: la Gran Recollida del Banc dels Aliments.

He pogut formar part com a voluntària d´una fantàstica experiència que crec que tothom hauria de viure alguna vegada a la vida. Malgrat totes les tones que s´hagin recollit per la causa resultin insignificants per arribar a totes les persones que ho necessiten, petits passos són necessaris. Comença l´època de Nadal i, en un moment on sembla que la crisi de valors s´apodera del món sencer, petits brots verds com el d´avui fan brillar somriures de la mateixa manera que brillen les llums que il·luminen els carrers durant aquestes dates.