Els professionals del passat -militars, juristes, monjos, etc.- s'havien de vestir amb roba incòmoda per anar a treballar. Qui no se sotmetia a aquesta paradoxa no rebia el respecte degut. Així de simple. Encara avui l'elecció de la indumentària reflecteix una actitud determinada. El resultat d'aquesta situació és que la nostra roba i els complements que suposadament ens fan més lliures i creatius funcionen com un indicador del nostre grau d'assimilació de les convencions socials. Per exemple, la nostra vestidura pot donar a entendre als ciutadans que ens miren si som rebels, excèntrics, conformistes, líders o simplement ximples. Però les regles que s'apliquen en aquesta àrea canvien constantment. De manera que les normes i els judicis que se'n deriven es modifiquen cada poc temps, amb el desconcert que això desencadena entre milions de persones. Qui mana de debò en la indústria de les tendències sap molt bé com generar models i difondre'ls selectivament o massivament, segons els seus objectius i interessos. A més, gràcies a eines com els mitjans -sobretot, els digitals- i la publicitat compten amb aliats acrítics que estenen el missatge de bon grat.
