Ai dels vençuts! és l'expressió llatina que, deformada, s'ha convertit en Vae victus, títol de la novel·la de Sánchez Piñol. Les novel·les històriques ben escrites i documentades generen nombroses reflexions sobre el present i el futur immediat. Feia aquestes reflexions en veure la sistemàtica humiliació a la qual els poders de l'Estat sotmeten les institucions catalanes. El punt culminant ha estat escoltar el conseller Mas-Colell afirmant que si l'Estat volia que s'agenollessin, s'agenollarien. El rictus de hiena de Montoro té dimensions infinites. Així com deu fer trempar a Fernández Díaz la canallada de no voler coordinar la política antigihadista amb la Generalitat.

Els setges militars que descriu l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de les obres de Sánchez Piñol, no disten gaire del setge declarat pel govern del PP sobre Catalunya, amb la claca del PSC. La finalitat dels setges no era fer morts en principi, sinó obtenir la rendició incondicional a través de la fam i l'asfíxia econòmica. Ara l'Estat ha declarat la guerra incruenta a Catalunya amb motiu de l'existència d'una majoria parlamentària pulcrament democràtica que abona la independència.

Aquesta guerra, que es personalitza en un atac al Govern legítim dels catalans i a la seva majoria de diputats, és, però, indiscriminada. L'ús del FLA, diners sorgits dels ciutadans de Catalunya (16.000 milions d'euros l'any), com a instrument de xantatge polític perjudica tota la ciutadania de Catalunya, hagi votat o no partits independentistes. L'empitjorament de sanitat, escola, serveis socials, caiguda en les inversions en R+D i infraestructures i la consegüent desocupació són responsabilitat última de Rajoy i Montoro. I amb la complicitat dels líders espanyolistes de Catalunya, que usen el seu electorat com a carn de canó al servei de la idea suprema de la unitat.

L'activació diferencial del gihadisme a Catalunya, que va posar en evidència l'incident entre policia nacional i mossos per detencions de radicals, l'exclusió de la Generalitat d'informacions de terrorisme, la dels partits democràtics independentistes de les converses de seguretat, són d'una gravetat ?inusitada ja que situen 7 milions de catalans sota riscos addicionals a la resta de ciutadans espanyols.

El boicot dels serveis exteriors a una delegació exportadora de pimes catalanes de l'alimentació a la Xina mostra fins a quin punt la diplomàcia espanyola no ens consi?dera només, de facto, estrangers, sinó enemics.

La gravetat de la situació implica un ús intensiu de les vies jurídiques nacionals i internacionals per portar als tribunals el que es podria considerar una vulneració dels convenis de Ginebra.