Ningú nega ja l'evidència del canvi climàtic provocat en bona mesura per l'acció de l'home. Ni tampoc els seus efectes catastròfics si continua en augment l'escalfament global (2015 serà amb tota seguretat l'any més càlid des que hi ha registres). El canvi d'actitud suposa una novetat important perquè fins fa molt poc gran part dels governs i dels mitjans de comunicació es prenien a broma aquesta possibilitat quan no ocultaven les dades que proporcionaven els científics.

Sobre això, la periodista nord-americana Elizabeth Kolbert ens explica en el seu llibre La catástrofe que viene, que durant el govern de George Bush júnior la Casa Blanca va ordenar la censura d'alguns informes comprometedors de la NASA sobre aquest assumpte, i que el mateix president sostenia l'opinió que molts dels profetes de l'apocalipsi climàtic eren uns impostors. De fet, Bush va arribar a reunir-se amb l'escriptor de ciència ficció Michael Crichton, autor d'una novel·la (Estat de por) en la qual es retratava el canvi climàtic com una ficció inventada pels mediambientalistes, i es va manifestar de complet acord amb aquesta tesi. Però Bush no estava sol a l'hora de defensar aquesta postura. Aquí, a Espanya, vam tenir el cas d'un conegut locutor de ràdio que, en donar notícia de les temperatures en diversos llocs del país, aprofitava l'ocasió per burlar-se dels ecologistes. A l'hivern, donava per absolutament normal que fes fred a Terol, a Sòria, a Zamora o a Burgos i plogués a Galícia i a l'estiu que es rostissin de calor a Andalusia, Extremadura o en l'Est peninsular. "Tot normal, quin canvi climàtic és aquest?", comentava en to de burla.

Les crítiques als ecologistes i als savis sonats van ser constants durant aquests últims anys, i se'ls tenia com uns radicals subversius que només volien alarmar la bona gent que gaudia dels avantatges d'una societat consumista en permanent desenvolupament. I, en conseqüència, se'ls va tractar com a tals. Unes vegades a cops de porra, multes i detencions, i d'altres, de forma més violenta, com va passar amb aquells activistes de Greenpeace que van ser assassinats pels serveis secrets francesos quan protestaven contra unes proves nuclears al Pacífic.

El problema de fons del canvi climàtic és que obliga, per contenir-lo (si això fos encara possible), a un canvi en el model polític i econòmic que suposa una alteració profunda de les estructures del poder actual. Ens ho explica molt bé Javier Solana, un dels alts funcionaris del sistema, en un recent article. "Les discussions ja no només estan centrades en els riscos associats al canvi climàtic; ara hem passat a estudiar els beneficis econòmics que suposa la transició a una economia de baixes emissions de carboni". Un canvi que no està exempt de dificultats. I posa Solana l'exemple dels enormes actius financers en combustibles fòssils que podrien evaporar-se en cas d'una depreciació brutal en borsa i per tant deixar de ser emprats en la transició a aquesta economia baixa en carboni. En definitiva, cal preservar l'actual estructura de poder costi el que costi. Fins i tot posant en risc la supervivència de l'espècie.