Les ciutats han deixat de viure i respirar pensant en els seus ciutadans. Ara viuen i hiperventilen obsessionades permanentment pels seus negocis de roba o gofres i per satisfer els seus visitants. La majoria de grans accions i activitats impulsades o patrocinades, per exemple, per l'Ajuntament de Girona, busquen atraure visitants i potencials compradors. Els grans esdeveniments de l'any en són una mostra molt clara. Només cal observar Temps de Flors, una antiga exposició casolana convertida en una multinacional que en l'actualitat genera rebuig entre molts veïns.
Però no són només els grans esdeveniments els que es dissenyen sense pensar en els ciutadans. També els detalls de la ciutat i el seu dia a dia. La mateixa il·luminació de Nadal s'ha convertit en una acció destinada a projectar la ciutat com a indret immillorable per fer les compres nadalenques. Però la suposada bellesa d'aquestes estrafolàries formes de llums només es pot admirar en els carrers amb aparadors o en els carrers que formen part de circuits turístics. La resta de barris no tenen dret a obrir la fines?tra i admirar llum i colors, essent un exemple delirant d'això que dic les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, on han penjat, lligades entre arbres i fanals, simples tires de llum blanca que semblen robades d'alguna festa major de poble o pel·lícula de Fellini.
L'Ajuntament de Girona, com molts altres, estan atrapats per la indústria del consum i sotmesos per la dictadura del "botiguer". Qualsevol decisió política que no agrada al comerç de les ciutats catalanes la converteixen en una causa i en una campanya en contra. No només a Girona. A Barcelona, amb un govern gens sospitós de ser capitalista carnívor, està sotmès al sector del comerç, un dels principals poders fàctics de les ciutat. Arribarà un moment, si és que no ha arribat, que els botiguers, es diguin Amancio Ortega o senyor Esteve, posaran i trauran alcaldes. Com passava anys enrere a Figueres.
