o crec que sigui necessari recordar que Josep Maria Flotats és des de fa anys un dels actors i directors de teatre que han protagonitzat la represa d'aquest art a Catalunya tot incorporant-hi la més exigent forma d'expressar-se i de presentar-ho. A principis de la dècada dels 80, Max Cahner, que aleshores era Conseller de Cultura de la Generalitat, li proposà reintegrar-se a Catalunya des de la posició de reconeixement de què gaudia en el teatre francès i en acceptar s'inicià una etapa que els espectadors catalans recordem amb goig al Teatre Poliorama de Barcelona. Després sorgí el projecte de crear el Teatre Nacional de Catalunya que Flotats argumentà i que anys després fou una realitat. Circumstàncies passatgeres l'allunyaren dels escenaris catalans i a Madrid presentà obres magnífiques amb un èxit rotund.

Posteriorment, Flotats pot ben dir-se que ha retornat a l'escena de Catalunya. És previsible que ofereixi alguna obra al Teatre Nacional i aquest any presenta una obra de teatre de text, amb continguts a l'entorn d'una gran qüestió. En efecte, el 12 d'agost a la biblioteca del Castell de Peralada oferí uns textos de l'escriptor Joan-Claude Grumberg sobre la qüestió jueva. En aquella ocasió l'acompanyà la música que feia Lluís Claret.

Des de fa setmanes i justament fins al dia d'avui ha estat representant l'obra de Grumberg Ser-ho o no al Teatre Lliure de Gràcia. Aquell teatre, que es manté jove tot i que fou la referència teatral fa dècades quan tot era clandestí. Josep Maria Flotats i Arnau Puig han representat aquesta obra amb gran saviesa. L'obra de Grumberg presenta les converses ocasionals de dos veïns d'escala. Tot seguit es planteja la identitat jueva i els seus considerables matisos, els recels i les històriques calúmnies que han entelat i entelen el coneixement de la realitat. En aquesta escala de veïns els espectadors sorprenem unes converses que sovint hem escoltat en altres escales o ambients amb expressions i raonaments semblants d'una banda i de l'altra. Flotats representa el jueu d'una certa edat que parla amb el seu veí, un jove que fa més cas del Twitter que de res més. Les trobades sovintegen i es produeixen evolucions prou sorprenents i que indiquen que tot el que no sigui aprofundir en una qüestió és arriscar-se a mantenir-se en els terrenys de la superficialitat.

Com deia, avui, acaben les representacions d'aquesta obra al Teatre Lliure però Flotats està decidit a portar-la arreu de Catalunya, a grans ciutats i pobles. És una bona notícia que es proposi fer arreu aquesta obra que sovint ens fa somriure amargament sobre el problema de la resistència a comprendre la identitat dels altres.