El complex escenari polític actual genera incerteses i passions. Hi ha una consciència creixent que la vigència dels acords de l'anomenada Transició s'esgoten. El pacte d'aleshores ja no el viuen com a propi els qui van néixer després. Les transformacions que ha viscut el nostre país des de la mort de Franco, ara fa quaranta anys, han estat decisives i profundes. La recuperació de l'autogovern va permetre que la societat sencera se sentís empesa a desplegar les seves energies i capacitats, que aleshores trobaven un objectiu il·lusionant on confluir. I la incorporació plena a Europa va aportar un nou impuls i enormes oportunitats, que s'han sabut aprofitar per assolir fites de progrés insòlites si les comparem amb la grisor del franquisme. La segona meitat dels vuitanta i tota la dècada dels noranta van ser, en termes generals, d'estabilitat política i de desenvolupament econòmic, social i cultural. El bel·licisme polític d'Aznar i el daltabaix provocat per la crisi van trencar una inèrcia aparentment positiva però que el temps ha demostrat que tenia fonaments fràgils pels efectes destructius de la corrupció i l'especulació, exponents d'una perillosa relativització de valors essencials. La reacció ciutadana s'ha plasmat en potents mobilitzacions populars que han reclamat d'una banda la ruptura catalana amb una Espanya conservadora i centralista identificada amb el Partit Popular i que han originat noves formacions que han posat contra les cordes els partits tradicionals. Les eleccions del 20 de desembre permetran comprovar la persistència i la consolidació a Catalunya dels fenòmens que han dut Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona i Carme Forcadell a la presidència del Parlament. El conflicte obert amb el Govern espanyol ha arribat a l'extrem de portar el president de la Generalitat davant dels tribunals de Justícia o d'imposar una fiscalització tan estricta dels comptes que ens hi podem referir com una intervenció política.

En aquest context de reptes ambiciosos es fa indispensable enlairar la mirada i incorporar-hi una dimensió cultural. Ens hi convida l'inici de l'Any Llull, que commemora els 700 anys de la mort de la nostra personalitat medieval més formidable, autor de llibres que intenten explicar i descriure la integritat del món; que, en una època de croades, propugnen el diàleg interreligiós, o que s'endinsen magistralment pels camins del misticisme líric. Si Llull ens recorda d'on venim, el projecte Terra-nova.cat ens proposa rellegir el país unint fotografia i reflexió. Terra-no?va.cat, guanyador del Premi Lluís Carulla, es planteja actualitzar l'imaginari visual del país a través de 10 grups de recerca i creació, amb 10 autors culturals i 20 fotògrafs de generacions recents, coordinats per Vicenç Altaió, Sergi Opisso, Ignasi López i Yñán García. Una iniciativa ambiciosa, que, com l'Any Llull, ha d'aportar, des de l'art i el pensament, nous horitzons per interpretar el present i construir el futur.