Hipònims i gesticulació. Van prometre crear estructures d'Estat. Van assegurar que un dia ens desconnectaríem i ja seríem en un món millor. Però després de 5 anys ningú passa del discurs a la realitat. Catalunya es vantava de ser un lloc de convivència per sobre de les diferències lingüístiques, culturals i polítiques. I això, deien, era més que tenir un Estat. I de cop van descobrir que no. Que l'Estat feia les persones i el territori i que cal tenir un Estat malgrat que això signifiqui perdre la convivència. I ens hem posat a retrocedir a passos de gegant cap al no-Estat, cap a la buidor. Si hi ha sentències, el nou govern les desobeirà; si hi ha normes que no consideren justes, les incompliran. Què passarà si els ciutadans decideixen no pagar els seus impostos o es neguen a acatar les normes urbanístiques? Si conduïm sense seguir el codi? Quina legitimitat tindran per fer complir les lleis en aquesta situació de no-Estat que Mas, ERC i la CUP volen per a Catalunya? Per ells, les garanties que dóna el dret ja no volen dir res. En aquest camí han decidit que primer és la voluntat de cadascú. I el no-Estat és un buit enorme. Per això, ningú s'atreveix a fer el pas definitiu. Significaria un llarg i profund salt al buit.
