Totes les enquestes que els mitjans de comunicació han publicat fins avui indiquen la fi del bipartidisme. Fins ara estàvem acostumats a victòries del PP o del PSOE que, en cas de no ser per majoria absoluta, donaven protagonisme a forma?cions nacionalistes de Catalu?nya, Euskadi o Canàries.

Ara això ja no passarà atès que dos nous partits entraran amb força a les Corts espanyoles, mentre el PP i el PSOE es continuaran desinflant. Molts dels seus votants op?taran per forces emergents que encara no estan tacades per casos de corrupció i que representen una alenada d'aire fresc.

Mariano Rajoy és el líder que més interès té en que el PSOE no s'enfonsi. De moment, només participarà en un debat i serà amb en Pedro Sánchez. Diu que fins ara sempre s'ha fet així i no es vol a?donar dels canvis a tots nivells que s'estan succeint no només electoralment, sinó en general en la societat espanyola.

El PSOE, malgrat el canvi de cap de cartell i d'alguns candidats, a?pareix com un partit vell i amb un discurs sense cap missatge engresca?dor, sobretot per al jovent. En la qüestió territorial i amb l'amenaça terrorista del jihadisme ha preferit col.locar-se a remolc del PP, abans que oferir una proposta prò?pia. I amb aquest discurs es veu obligat a fer una campanya a la defensiva que no li aporta vot nou, d'aquelles generacions que s'incor?po?ren per primera vegada a les urnes.

La patacada del PP serà de campionat. Pot perdre una seixantena de diputats, però encara serà la for?ça més votada. Tot fa pensar que haurà d'entendre's amb Albert Rivera, però no es pot descar?tar un gran pacte amb el PSOE a l'estil dels que fa Angela Merkel a Alemanya. Amb la popularitat de Rajoy sota mínims, el partit encara aguanta en algunes comunitats autònomes de l'Espanya profunda.

Ciutadans creix a mesura que avança la campanya. Les seves expectatives són molt bones i el gran interrogant és saber com admi?nistrarà l'èxit electoral. No li se?rà fàcil mantenir l'equidistància ni posar ordre a un grup parlamenta?ri de gent nova i sense experièn?cia política. Rivera haurà d'escollir entre la vicepresidència del govern espanyol o restar a l'oposició. Jo sóc dels que pensen que Ciutadans permetrà que el PP formi govern, però sen?se Mariano Rajoy al capdavant. I així es podria entendre perquè al centre de Madrid hi ha una invasió de cartells de Soraya Sáenz de Santamaría.

Per la seva banda, Podem va a la baixa. Si fa un any Pablo Iglesias somniava amb La Moncloa, ara sembla que haurà de conformar-se amb una cinquantena d'escons, dels quals una bona colla seran amb grups diferents procedents de Galícia, Catalunya o Valèn?cia. L'arribada d'aquesta forma?ció pot afavorir la transparència i la participació, però difícilment gaudirà de quotes de poder.

I finalment, les formacions nacionalistes i independentistes com Bildu, PNB, ERC, DiL o Coalició Canària, que hauran d'acordar accions conjuntes si volen fer-se escoltar o contràriament no tindran massa facilitats per a treure el nas. Tots els líders de les formacions estatals els posaran a les rodes tants pals com puguin. O sinó, al temps.