Cartes

Narcís Cadena i Masó. girona.

Al costat de l'edifici de la Generalitat, en el passatge Arístides Mallol -que connecta el c/ Pompeu Fabra amb l'av. Jaume I- a més de la mostra Scouting in Catalonia, s'exposa una altra creació d'Astrid 21. Es tracta d'un pessebre dibuixat en un plafó de fullola. Al seu davant hi ha una fotografia del monestir de Sant Pere de Roda, contemplant l'obra. L'essència pràctica de l'orde benedictina és: resar i treballar. Sembla com si aquelles pedres mil·lenàries i els monjos que hi habitaren volguessin retre homenatge al pacient treball elaborat per aquests 18 artistes, magistralment dirigits per na Imma Viñals i Plana. La paciència exercida pels professionals del Servei de Teràpia Ocupacional es pot considerar una pregària constant i l'esforç fort i valent d'aquests nois i noies és el fruit d'un treball ben fet. És fantàstic el que fan en el taller d'arts plàstiques! Cada dibuix és un projecte personal, una nova creació i com a tal és única i particular de cadascun d'ells; però en aquesta fita no hi arriben de qualsevol manera: cal seguir un procés de treball. No és un pessebre tradicional com els que estem acostumats a mirar. Es tracta d'una versió més moderna. Es basa en una visió actual i contemporània del Pessebre. Amb la finalitat de narrar diferents accions, la representació humana es pot veure en posicions diverses. En aquesta obra creadora hi ha sis personatges. En el centre hi ha una parella amb el nounat. Uns amics els porten regals i altres els entreguen detalls. Observant aquest acte de donació, es fa palès que quan una persona ofereix una cosa a una altra, pot simbolitzar l'alegria d'allò que es troba entre elles. En el naixement d'un infant, sovint hi ha un respecte molt pregon pel valor suprem de la vida.

Carrers nets a Salt

Joan Sarquella Molins. besalú.

El passat dia 26 de novembre, un dia especialment ventós, tenia el cotxe aparcat al carrer Josep Irla núm. 40 de Salt, davant del Parc Hospitalari Martí i Julià. Tothom sap, o gairebé tothom, que a aquests llocs no s'hi va per gaudi, però el cas és que jo hi era.

A les entrades dels carrers, per als qui no som de Salt és difícil de saber-ho, hi ha uns petits rètols enganxats a les senyals de trànsit on diuen els dies que hi ha neteja de carrers perquè no hi aparquem. Segons alguns treballadors de l'entitat, tenen especialment prohibit, en aquests dies assenyalats, posar senyals grans a peu de carrer per avisar de les tasques de neteja. Així és molt més rendible l'actuació de les màquines de neteja (segur que és una tasca que no és deficitària).

He dit més amunt, al principi de l'escrit, que era un dia especialment ventós però la tasca recaptatòria no s'atura. És igual que el vent tornés a omplir de fulles de tardor el carrer, molt pocs instants després d'haver passat la màquina netejadora. La caixa registradora de l'Ajuntament només anava fent clinc clinc per tots els cotxes que la grua portava cap al dipòsit municipal. No hi ha un criteri per saber quan s'ha de netejar i quan no cal fer-ho per ser impossible? Quan plou a bots i barrals... també passa la màquina d'escombrar els carrers? És un fet que la sanció imposada és legal, però no és justa. El vent feia impossible la neteja dels carrers i ningú que podia fer-ho va fer res per evitar-ho. La qüestió era sancionar.

En fi, jo tinc un dèficit a la butxaca de 80 (grua) + 49 (sanció) = 129 euros i l'Ajuntament de Salt té un superàvit de 129. Empatats. Algú havia de dir que hi ha coses que no són correctes. En fi ja només cal dir que tinguem tots uns Bones Festes i que ja vindran dies millors.

La banalització pels mitjans del canvi climàtic

Lola Arpa Vilalllonga. peratallada.

En els programes del pronòstic del temps, vinc observant la tendència de la majoria de presentadors, sigui quina sigui l'època de ?l'any, d'anunciar el fred i la pluja com a «mal temps» i el sol i l'anticicló com a «bon temps». Aquest cap de setmana, precisament, enaltien les meravelles de «la bonança» de l'anticicló que ens espera per poder gaudir del pont amb una una temperatura 8 graus superior a la normal ...

Jo em pregunto, amb aquesta actitud, com hem de conscienciar els ciutadans de la gravetat imminent del canvi climàtic? Precisament el poder dels mitjans de comunicació hauria de servir per sensibilitzar, i no per banalizar un fet tan greu.