Miquel Roca i Junyent està que bufa i ho ha fet saber als quatre vents des de la seva talaia setmanal de La Vanguardia. El motiu de la seva indignació és el pla de xoc ofert per Junts pel Sí a la CUP com a preu perquè ajudin a investir Artur Mas com a president. Roca escriu això: "Sembla que l'actual Govern ha imposat una sèrie de retallades, no com a conseqüència de les dificultats econòmiques associades a la crisi, sinó per voluntat pròpia, per caprici. I, afortunadament, arriba la CUP per exigir un canvi d'orientació i el Govern, emocionat i agraït, es disposa a fer-ho. Fins ara, no tenia sensibilitat social; a partir d'ara i gràcies a la CUP, abandona les polítiques reaccionàries i retrògrades". Per al qui fou número dos de Convergència i el seu home a Madrid, "l'acord passa o bé per una declaració de culpabilitat, o bé per una conversió sobtada a una nova doctrina".

Les reflexions de Miquel Roca estan en la línia del primer que li va venir al cap a molta gent quan va tenir notícia de l'oferta de pla de xoc: "i per què no ho han fet abans?". Si totes aquestes mesures socials es poden adoptar i finançar dins les actuals estretors pressupostàries, encara més s'haurien pogut adoptar i finançar fa cinc anys, quan les estretors, tot i existir, eren menors. Llavors el Govern d'Artur Mas predicava l'austeritat com a recepta necessària, justament, per garantir la supervivència de l'Estat del benestar. Ara la seva coalició està disposada canviar d'idea per garantir la seva investidura, necessària -diuen- perquè el procés no s'encalli. Faci una cosa o la contrària, serà a fi de bé.

Junts pel Sí avalua el cost del pla de xoc en 250 milions. Aproximadament, el 0,7% del pressupost de l'any que acaba. És una xifra que sembla assumible i, precisament per això, encara costa més d'entendre que no l'hagin gastat des del primer moment, sobretot si amb aquests diners es poden reduir les llistes d'espera a la meitat, garantir la renda bàsica i pagar la dependència. Ves que no hi hagi lletra menuda, i que, per exemple, les llistes d'espera que es comprometen a reduir a la meitat siguin les de veure el metge, però no les d'entrar a quiròfan. I que la via per pagar la dependència reconeguda no sigui reconèixer-ne poca. I que els requisits per accedir a la renda bàsica no siguin els de dormir al carrer i menjar només pa sec amb Don Simón.

Una de tres: o no és tan fàcil, o no és tan de xoc, o estan donant cobertura a un acord que ja està més que enfilat.