El món hiperconnectat que tenim, i segons com es miri patim, ens ha recobert l'ànima i els sentiments amb pell de rinoceront. Consumim successos, i notícies en general, de forma rutinària. De la mateixa manera que respirem o bevem aigua. La rapidesa amb la qual un succés o un titular devora l'anterior fa molt difícil aturar-se, matisar, pensar i sobretot empatitzar amb el dolor dels altres. Una circumstància que s'accentua si et dediques al periodisme. Llavors la pell de rinoceront que recobreix l'ànima es transforma en closca de titani.

Hi ha successos que de sobte aconsegueixen perforar aquesta duríssima cuirassa i ens recorden, amb tota cruesa, que les notícies són en molts casos fragments de la vida protagonitzats per persones i no només 40 segons de ràdio o tres mil caràcters de crònica de premsa.

Dimecres al vespre caminava per l'estació de Girona i vaig se?guir l'enrenou de molts vehicles amb sirenes que anaven en direcció als edificis de La Caixa a la Devesa. Vaig anar cap allà. Encara no hi havia càmeres ni autoritats. Només hi havia veïns incrèduls davant d'un tràgic succés, ambulàncies, policia, bombers i dos petits cossos tapats amb unes mantes a la terrassa d'un bar. La mort de dues nenes i una mare després de precipitar-se d'un tretzè pis. Què fa diferent aquesta incomprensible tragèdia de les desenes que arribem a veure per la televisió al llarg d'una setmana?

La percepció de la realitat ho fa tot diferent. Elles eren dels nostres. Del nostre entorn, del nostre ecosis?tema. Eren com nosaltres, com els nostres fills, com els nostres amics o companys de feina. Del mateix barri. Anaven a les mateixes escoles, cafeteries i botigues. Respiraven el mateix aire i cada dia veien els mateixos arbres.

Avui hem tret el cap pel balcó i hem vist ambulàncies, cotxes patrulla i camions de bombers a l'edifici del costat. Hem vist la manta i hem intuït, amb una pena indescriptible, els cossos de les nenes. Hem vist les cares desencaixades dels nostres veïns. Hem vist que no era una notícia remota. En realitat hem redescobert que una notícia pot ser una tràgica realitat.