És l'anticatalà més català que conec" deia el meu pare, l'editor Josep Vergés Matas, d'un furibund espanyolista, un Aleix Vidal-Quadras qualsevol. El mateix diria de FalangitoRivera, un català que viu molt bé de no voler ser-ho. La seva biografia no pot ser més espanyolista, militant de Nuevas Generaciones del PP i manifestant amb els feixistes de la gallina, s'apunta a Ciutadans creat per Arcadi Espada i els seus furibunds anticatalanistes. Madrid creu que C's és un partit nou perquè en els molts anys que funciona a Catalunya no ha deixat el mínim rastre. Ha fracassat a dividir Catalunya en ètnies igual que el PP en l'intent d'espanyolitzar Catalunya, perquè els castellans d'origen volen ser catalans.

Catalunya sempre ha anat per davant d'Espanya. Impulsa l'Espanya de les autonomies quan Madrid vol seguir amb el centralisme després del dèspota Franco. El retorn del president Tarradellas és l'únic trencament de la democràcia amb el règim feixista. Vol entrar a Europa quan Felipe González predica Tercer Món. Trenca el bipartidisme fa deu anys, no ara. On són els socialistes catalans que ho controlaven tot? On són Duran Lleida i Jordi Pujol que ho emmerdaven tot? El PP amb majoria absoluta fa quatre anys resa per sortir primer amb la meitat dels vots. El PSOE resa per no quedar últim.

Dos nous líders estan ben situats per controlar Madrid després del seu divorci amb el bipartidisme. El més intel.ligent és Iglesias de Podem que, després de la bufetada de les eleccions catalanes, ha entès que cal defensar un referèndum, l'únic amb prou collons de Madrid per fer-ho. En canvi Rajoy s'amaga i no s'atreveix a debatre en públic. Igual de covard el PSOE que no diu res sobre Catalunya que no beneixi el PP. El segon "nou" és Falangito Rivera, que sembla un bluff amb C's de marca blanca del PP. Quin interès té votar un català que no vol ser-ho a Madrid, quan ja tenen l'autèntic PP anticatalà?

Aquest desembre s'ha renovat el govern suís, compost de set ministres, la meitat que la Generalitat però el doble d'eficients. Sis repeteixen i el nou és un francòfon del PP suís. Partit xenòfob, però res més lluny en cultura democràtica. Imagineu el negacionista Rajoy o Falangito Rivera fent el discurs d'acceptació del càrrec de govern davant el Congrés en català, castellà, basc i gallec? A Suïssa Guy Parmelin ha parlat al Parlament en francès, alemany, italià i romanç, tots pronunciats excel·lentment. Aquí el borbó junior felicita les festes en castellà i anglès. Catalans, bascos i gallecs m'imagino formem part de l'anglès. Quan escoltava el discurs del nou ministre a Berna semblava tot tan normal i europeu. Quan veig la vulgar felicitació borbònica i escolto les vulgars amenaces del negacionista Rajoy i de Falangito Rivera, Espanya no em sembla un país normal i europeu. Quina culpa tenim de parlar català, basc o gallec? No mereixem respecte a Espanya? Ni el borbó júnior ni polítics de Madrid tenen la decència de respectar que Espanya no són només els castellans monolingues o els catalans que no volen ser catalans. El bipartidisme també ha mort a Madrid, però poc canviarà si Madrid vota catalans que no volen ser-ho com vota gallecs que no volen ser-ho -Falangito Rivera o el negacionista Rajoy- sense oblidar els orígens en "Reina un fresco general procedente de Galicia", portada de La Codorniz censurada per Franco.