Avui 13 de desembre, el bisbe Francesc obrirà a la Catedral de Girona l'Any de la Misericòrdia, un Jubileu extraordinari i un temps propici per tal que l'Església visqui amb més intensitat el seu testimoniatge evangèlic. Aquest Any Sant convocat el papa Francesc, té com a objectiu commemorar el cinquantè aniversari de la clausura del Concili, per així renovar l'esperit d'aggiornamento que va guiar el Vaticà II, i manifestar al nostre món la misericòrdia de Déu. I és que l'Església ha sentit la responsabilitat de ser en la nostra societat, signe viu de l'amor del Pare del cel.
Com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, "la misericòrdia no és una llei més, sinó la gran herència de Jesús". És en la misericòrdia que descobrim la faç de Déu. Una misericòrdia que sempre és perdó i amor.
El papa Francesc ens deia en l'audiència a la plaça de Sant Pere el passat 4 de novembre: "No podem viure sense perdonar-nos. El que se'ns demana és curar immediatament les ferides que ens fem i restaurar els vincles que s'han trencat". Aquest consell del Papa, a més, s'ha de fer sense esperar que l'altre done el primer pas. Per això Francesc ens deia: "Si esperem molt, tot és més difícil". I ens recomanava "no deixar que s'acabe el dia sense demanar perdó, sense fer les paus". Es tracta de curar "immediatament les ferides que ens fem" i així "teixir de nou els fils que trenquem". I és que només la misericòrdia o la compassió obri camins de perdó, que és allò que "ajuda la societat a ser menys roïn i menys cruel".
El Jubileu de la Misericòrdia que s'obre avui a Girona és un temps per experimentar la misericòrdia de Déu en la pròpia vida i en la vida dels altres. Aquest Any Sant ens ha de permetre fer l'experiència de l'abraçada amorosa del Pare, de la mateixa manera com la va experimentar el fill pròdig en ser acollit amb els braços oberts, pel seu pare (Lc 15:11-32).
L'Any Sant de la Misericòrdia que s'obre avui, i que acabarà el 20 de novembre de 2016, en la solemnitat de Crist Rei, ha de ser un temps per acollir d'una manera més intensa, la Paraula de Déu, per recuperar el valor del silenci, per contemplar la misericòrdia del Pare i per esdevenir, cadascú de nosaltres, instruments de perdó i de generositat. Es tracta també d'una any, d'un Jubileu (i cal recordar que jubileu ve d'alegria) per obrir el nostre cor a tots aquells que sofreixen, a treballar per retornar la dignitat als qui l'han perduda, a alleujar el dolor dels qui pateixen, a consolar els tristos i a embenar, amb la misericòrdia, les ferides del nostre món. Aquest Jubileu que comença avui ha de ser també una oportunitat per fer desaparèixer la indiferència que humilia i la rutina, que anestesia i ens tanca a la novetat. Ha de ser un temps per a esborrar el cinisme que destrueix les relacions i per acollir en el nostre cor les misèries del món. Per eixugar les llàgrimes dels qui ploren i per posar un somriure en aquella gent que viu desolada i abatuda.
En el seu recent viatge apostòlic a Centroàfrica, el papa Francesc ens demanava que, com a missatgers de l'Evangeli, siguem "artesans del perdó, especialistes de la reconciliació i experts de la misericòrdia de Déu". I en l'audiència del papa el passat 18 de novembre, Francesc ens convidava a tindre "ben obertes" les portes de l'Església, la gran porta de la misericòrdia de Déu "que acull el nostre penediment" i que ofereix "la gràcia del seu perdó". El papa ens convidava a viure aquest Any Sant "per creuar el llindar d'aquesta misericòrdia de Déu", d'un Déu que "no es cansa mai de perdonar ni d'esperar-nos".
Com diu el teòleg basc Joseba Andoni Pagola, "ser fidels a l'Evangeli de Jesús és una experiència única, ja que ens porta a conèixer una veritat alliberadora capaç de fer la vida més humana".
L'Any Sant de la Misericòrdia que comença avui al Bisbat de Girona, ens ha d'ajudar a descobrir en Jesús de Natzaret el rostre de la misericòrdia del Pare del cel, que com ha dit el P. Josep M. Soler, és "l'amor tendre de Déu que s'abaixa fins a la nostra misèria".
