Les televisions públiques han estat al llarg d'aquests darrers anys maquinàries de propaganda sense cap mena de control, no només des d'un punt de vista informatiu, sinó també a nivell econòmic. Des de la desa?pa?reguda televisió valenciana fins a la madrilenya, passant per TV3, els abusos han estat constants, tot convertint-se en pous sense fons que han acumulat deutes desorbitants.
La darrera prova la tenim a la RTV de Castella-La Manxa, on s'ha conegut recentment una disbauxa en els números típica de repúbliques bananeres. La lideressa del PP, María Dolores de Cospedal, va arribar a la presidència esgrimint la transparència i l'austeritat com a armes bàsiques del seu mandat. Res més lluny de la realitat. I prova d'això fou la gestió de Nacho Villa com a director de la ràdio i televisió públiques d'aquella comu?nitat. Aquest periodista, que sempre s'ha mogut pels ambients més dretans de Madrid, era un assi?du tertulià a la comunitat que lloava un dia sí i un altre també els senyors Aznar, Rajoy, AguirreBotella. Les seves columnes a l'ABC eren incendiàries contra tot allò que no fos PP. Era el fidel exponent del periodisme ranci i caspós d'èpoques afortunadament ja oblidades. Això sí, donava lliçons de democràcia a tothom.
El seu currículum de flagel·lador de l'esquerra i del nacionalisme li serví perquè la senyora Cospedal el premiés, tot fitxant-lo com a direc?tor de la seva televisió a Castella-La Manxa, evidentment amb un sou desorbitat i amb autonomia per poder comportar-se com un autèntic virrei.
Amb el canvi de govern de fa uns mesos, s'ha conegut que en è?poques de retallades, Villa va car?re?gar despeses a seva targeta Visa, a nom de la RTVCM, per valor de més de 133.000 euros i que feia contractes a companys d'ideologia de 12.000 euros mensuals.
Fins i tot va obrir una correspon?sa?lia a Hong Kong que la va encar?re?gar a una col·laboradora de màxima confiança, a la qual telefona?va quatre i cinc vegades al dia, tot parlant entre 20 i 30 minuts com a mínim, tot pagant l'ens públic. Aquest exemple de malbaratament de diners públics ha estat molt corrent en els mitjans i exem?ples semblants es podrien trobar a altres organismes de característiques semblants.
El nou mapa polític que es viurà a partir del 20D pot afavorir la fi dels abusos. Espanya és dels pocs estats de la UE que no gaudeix d'un consell audiovisual. Però avui els partits tenen unes xarxes de perio?dis?tes que es dediquen a opinar des de la militància política o econò?mica i no des de l'objectivitat i la professionalitat.
Dues noves formacions com Ciutadans i Podem han procla?mat pel dret i pel revés la regene?ració política. Prediquen una altra manera de gestionar els cabals públic, tot prometent llum i taquí?grafs. De moment, la mà del partit de Rivera no s'ha notat gaire ni a Madrid ni a Andalusia. Però vicis com els del PSOE o el PP que sempre han emprat les televisions al seu servei s'han d'acabar.
Segur que es podria dir el mateix de la CCRTV i d'Euskal Telebista i ningú no s'allunyaria de la realitat, però caldrà posar fre a l'amiguisme i a la manca de pluralitat o els nous aires que es difonen aquests dies en campanya seran pures especulacions.
