No m'estranya que totes les enquestes coincideixin que més o menys el nombre de ciutadans indecisos per a les eleccions del proper diumenge és del quaranta per cent, una xifra prou alta que podria modificar qualsevol resultat previst.
Imaginin per un moment que són ciutadans d'un país on els polítics i candidats a polítics es passen el dia ocupant totes les hores de la programació televisiva de totes les cadenes, tant se val que siguin programes de xafarderies com shows d'aventures, on les forces tradicionals que concorren a les eleccions es limiten a dir, si són les que governen, que ells ho han fet millor que ningú encara que la percepció generalitzada es que això es un desastre, i si son les que volen governar, el que ens diuen es que cal el canvi definitiu (sempre cal un canvi). I les forces que es presenten per primera vegada es limiten a dir que elles són la nova política, però amb missatges tan moderats que semblen de la vella escola.
Amb un panorama així, un quaranta per cent d'indecisos hauria de considerar-se un èxit perquè allò més normal seria que el 90 per cent es quedés a casa i no anés a votar.
Però ara, fem l'exercici des d'una terra d'aquell país que també vol ser país, i on fa quatre dies s'intentava engrescar tothom assegurant que en quatre dies més aquell país dins d'un altre país, seria un país independent. Les forces d'aquella terra, que asseguraven un trencament garantit, ara es presenten a les eleccions del país més gran, dient que cal ser-hi igualment, es trenqui o no es trenqui.
Amb aquesta passió i amb aquestes contradiccions, resulta impossible engrescar l'electorat. Només cal veure el nombre d'assistents als diferents actes electorals per adonar-se que ja només queda la militància més militant i els quatre que aspiren a tenir càrrec, però mentre hi hagi espai per a una petita declaració pel telenotícies, ja s'ha salvat el dia. I així es molt difícil decidir a qui votar.
