Avui la ciutadania vota massivament. Així validen els ciutadans la Constitució com a marc polític per participar en el gran debat que es viu a l'Estat sobre el nostre futur col·lectiu. La gran derrotada serà l'abstenció. Hi ha grans coses a decidir. Simplificant: si es farà fora del govern a Rajoy i al PP i si el PP disposarà de 117 diputats, la minoria de bloqueig de la reforma constitucional. Feia molts anys que no es percebien tan clarament les diferències entre les polítiques d'un govern d'esquerres i un de dretes. I més quan el nou govern socialista de Portugal acaba d'apujar el salari mínim, pensions i subsidis.
Les altres incògnites són menors: quan irrellevant serà la colla d'en Mas, quin suport recollirà la demagògia d'ERC, quina correlació de forces hi haurà dins l'esquerra, la força dels liberals de C's, o si el PSOE recupera presència al centre i al nord d'Espanya o queda captiu dels barons meridionals. Temes menors, però que marcaran també la legislatura i el devenir polític.
A part de les incògnites, hi ha canvis que ja s'han produït de fet o en la consciència de la gent. La classe política s'ha renovat a fons. Han aparegut nous partits: imatge i llenguatge nous, molt professionals i, alhora, molt novells. Els partits de sempre també s'han rejovenit. Per cooptació o per unes primàries munyides pels aparells, però rejovenits. Del bipartidisme s'ha passat a la pluralitat, de les majories absolutes a la necessitat de crear una cultura de pacte. Necessari per donar estabilitat a serveis públics com l'educació i a una Constitució reformada en un nou consens que ha de recollir drets socials i polítics i una estructura de l'Estat eficient, ordenada, transparent i propera al ciutadà. Hi ha consens social en el fet que els dos temes prioritaris a resoldre són les dues xacres històriques del país: l'atur i la corrupció. Resumint, cal començar de nou.
