De bon tertulià és omplir-se la boca del que no se sap. Almenys així ho practiquen alguns dels personatges que són cridats per les cadenes de ràdio i televisió, per «comentar la jugada». Personalment, sóc «fan» d'en Basté, a qui escolto tots els matins a RAC-1, mentre em castigo sobre la bicicleta per fer penitència pels excessos gastronòmics del dia abans. Però tot i l'alta «fiabilitat» dels seus contertulians (que porten un «segell de qualitat» en el món de les tertúlies com «las chicas Almodóvar» en el del cine), també s'equivoquen. Com en Joan López Alegre, que ahir va voler fer gala dels seus coneixements de l'idioma de Goethe a l'hora d'analitzar els resultats de les eleccions espanyoles, tot qüestionant la possibilitat d'una «große Koalition», que ell pronunciava com a 'gro'z'e'n' coalition'en', tot deixant palesa la seva ignorància lingüística, perquè encara no s'ha assabentat que la lletra «ß« és poc més que una «s», però amb un so més fort i que ha estat a punt d'ésser substituïda per una doble «ss» fa uns anys, durant una famosa reforma de l'ortografia de la meva llengua materna. I això d'afegir a qualsevol paraula una «...en» final per fer-la sonar alemanya, també és un recurs dels temps d'en Pajares i l'Esteso. Tan bé que hauria quedat dient només «gran coalició».

Els que sí hem quedat bé, soms els rosincs. O potser hauria de dir «han» quedat bé, perquè jo no he pogut contribuir a l'extraordinari resultat de Ciutadans al meu poble, perquè mai he volgut ésser espanyol i els ciutadans europeus no podem votar en unes eleccions nacionals, per més anys que faci que som al país. En tot cas, Roses és l'únic poble de tot Catalunya (i no sé si d'Espanya!), on el partit d'en Rivera (amb «v» baixa!) ha guanyat clarament les eleccions. I el «nostre» candidat, l'amic Fernando López de Castro (i Fa!), que no ha fet prou vots a la demarcació per obtenir un escó a Madrid, ens ho ha agraït abastament, des del seu compte de Facebook, tot recordant-nos per dues vegades que, digui el que digui el nomenclàtor oficial, quan els seus manin, la nostre vila tornarà als seus orígens i tornarà a anomenar-se Rosas, que és com es deia quan en Pajares i l'Esteso triomfaven. Ja sabem que en política, als rosincs ens agraden poc les bromes i que quan no combreguem amb alguna cosa, aviat ens disfressem de mexicans i trenquem l'urna que podria portar les noves que ens desplauen...

El que més m'ha agradat d'aquestes eleccions és que l'Elena Ribe?ra (amb «b» alta!) hagi estat elegida per acompanyar Jordi Xuclà a la capital del regne, com a representants de la «nostra» demarcació. És una dona de bandera i una tia amb un parell de... Bon Nadal!