Què celebrem?

Dolors Vilà Planas. girona.

Què estem celebrant moltes vegades costa esbrinar-ho. Llums de tots colors, gent atrafegada comprant tot de coses que no acostuma a comprar durant l'any... Però, què celebrem? Potser hi ha gent que realment no ho sap.

Jo, aquesta tarda, a la capella d'un hospital, he vist en forma de quatre flors de Nadal i vuit fustes que formaven un bressol, el que estem esperant: el natalici del fill de Déu. La figura de Jesús no hi era encara: la posaran la nit de Nadal.

I la figura de Sant Josep què hi pinta al pessebre? Segur que era un noi molt espavilat i Déu Pare va pensar que ell cuidaria molt bé del seu fill. I així ho va fer i fins i tot li va ensenyar el seu ofici de fuster.

Tornem, però, al fil. Parem-nos a pensar: com el Fill de Déu va venir tan pobre? Per què ell que podia néixer en un palau va escollir un portal?

Els àngels, com nosaltres, també anaven atrafegats cantant i anunciant. Però, a qui ho fan saber? Doncs als més pobres, als pastors que dormien al ras.

Us preguntareu: I tot això com fer-ho lligar amb el nostre món? És tan abismal la diferència de fer de Déu de la nostra: ens aferrem massa a les coses, al que veiem, al que toquem, a ser coneguts a les xarxes socials (encara que sigui per fer una malifeta), a tenir coses, diners... No és millor estar contents? Els qui viatgen a països més pobres diuen que allà la gent és més feliç.

De fet, són moltes les preguntes que ens podem fer, i les respostes seria bo que ens les donéssim cadascú de nosaltres.

Aprofitem aquests dies de festes per pensar no sols en coses materials sinó en els misteris que ens envolten, com aquest tan important que és el Nadal

Bon Nadal a tothom!

La Constitució feixista

Joan Boronat Lecha. BLANES.

Els anomenats «pares de la Constitució», alguns dels quals venien del règim franquista, equivalent a feixisme, que no van poder acabar de dissimular llur tendència, se suposa que van fer el millor que van poder (o que els van deixar) per redactar un esguerro que semblés democràtic en comparació amb la dictadura d'aquell moment, pretenent mostrar bones intencions en redactar-la, però feta sota severa inquisició dels militars franquistes. La parida va resultar, indiscutiblement, de naturalesa feixista.

Una cosa és obligar-nos a complir-la per la força, però que no ens tractin d'igno?rants i d'arrogants per rebutjar-la, perquè és un insult a la intel·ligència l'obstinació que tenen els nacionalistes espanyols de recordar-nos repetidament que a Catalunya va ser aprovada massivament en referèndum. Els catalans, dins del conjunt de l'Estat, érem els que més desitjàvem deixar enrere el franquisme. L'opció era: o Constitució feixista o seguir amb la dictadura. Si a algú li pregunten què prefereix, que li robin una vaca o dues, és segur que es decantaria per l'opció menys dràstica. Que a Catalunya es votés amb àmplia majoria demostra voluntat de diàleg, i, si se'ns pot inculpar alguna cosa, és de tenir massa botiflers, per covardia o per egoisme a conservar els interessos individuals, o de tenir massa bona fe, perquè una vegada darrere l'altra ens deixem ensarronar.

S'esperava que aquesta pèrfida constitució significaria la fi del feixisme franquista, però estàvem equivocats. La millor estratègia per acabar amb el feixisme espanyol és l'escissió de Catalunya, i d'aquesta manera, llibertar la resta d'Espanya del «problema» català, i així, aquí i allà, ens podrem dedicar en cos i anima a instaurar la democràtica.

El tió de Nadal

Francesc A. Picas. la jonquera.

Josep i Maria anaren a Betlem a empadronar-se. No trobaren posa?da enlloc, i als afores dos pastorets els acolliren. Maria estava cansada i va seure en un gros tronc d'arbre, en un tió, a descansar un moment. Aquella nit havia de ser mare. Els pastorets convidaren Maria a beure un vas de llet i a menjar formatge, i a Josep un traguet de vi. Després els ensenyaren una cova, que era un refugi de pastors, on hi havia palla neta i també un bou i una mula. Podrien passar-hi la nit.

Un angelet a mitja nit despertà els pastors que dormien -Aneu a adorar el nen Jesús, els digué l'àngel. -Ha nascut el Salvador d'Israel. Porteu-li moltes coses. Colpe?geu al tió on aquesta nit s'hi va seure la Verge Maria per descansar i el tió us rajarà un munt de presents per a l'Infant i per la seva mare.

Tal dit, tal fet. Colpejaren el tió cantant «Tió, tió raja tió» i el tió els rajà exquisits presents per a l'Infant i per a Maria. També un flabiol per cantar «La nit de Nadal és nit d'alegria».

La tradició catalana de fer rajar el tió, alegria dels infants, té origen en el tió de Nadal de la Verge Maria.