Mentre el país estava immers en una nova campanya electoral em comenten que Hisenda, que no dorm mai, ha aprofitat l'entreteniment generalitzat per introduir algunes noves interpretacions en la vida dels professionals i de les petites i mitjanes empreses. Els cervells recaptadors de l'estat han pensat que les empreses més petites, les d'un únic empresari, són en realitat tapadores de sou disfressat i han decidit que a partir d'ara els beneficis d'aquestes empreses s'interpretaran com a sou, passant directament a tributar IRPF. No sé si són conscients de la mesura, però en la pràctica implica un augment brutal d'impostos per a aquestes empreses i, en conseqüència, per als seus professionals. I això, en un moment en el qual tots els partits polítics s'han omplert la boca de compromisos i promeses de defensa aferrissada dels autònoms i dels petits empresaris. O era tot fals o Hisenda va pel seu compte i és totalment independent.

Malauradament, aquest és un país que no acostuma a cuidar ni a protegir aquells que, amb tot el risc per davant, exerceixen de motor econòmic, de creadors d'ocupació i de veritables impulsors de l'activitat. Al contrari, autònoms, professionals i petits empresaris són perseguits per una Hisenda implacable que no descansa en aplicar totes les interpretacions possibles per xuclar una mica més el resultat del treball dels més petits.

Curiosament, les grans companyies no han de patir per Hisenda, que no ha tingut mai la mateixa força davant dels poderosos i, algunes, fins i tot, reben regals nadalencs, com és el cas d'El Corte Inglés, al qual li acaben de perdonar tres milions d'euros suprimint l'obligació que tenia aquesta companyia de pagar a Catalunya l'impost sobre les grans superfícies comercials. I és clar, són diners que si els els perdonen als grossos els hauran de robar als petits. És així com va i com anirà sempre.