Aprofitant que els cupaires o cuperos o com es vulguin dir es reuneixen aquest ?diumenge, m'agradaria dir-los dues coses. La primera, que deixin d'una vegada les metàfores camperoles. No en teníem prou amb les marineres d'un mariner d'aigua dolça com Presidentmàs que ara ens hem d'empassar les agrícoles d'una gent que si ha pres mai una aixada ha sigut ?representant els Pastorets al seu barri.

A força de fer-se passar per camperols s'estan tornant pusil·lànimes com els antics pagesos, sempre abaixant el cap quan passa l'amo, sempre rient-li les gràcies, sempre acontentant-se amb un copet a l'espatlla com els gossos i, sobretot, sempre votant el que mana l'amo. I l'amo ja sabem tots qui és, a Catalunya, cosa que em remet al segon que els haig de dir.

Es pot quedar bé amb tothom mentre no s'han de prendre decisions, ni un minut més tard. Una decisió, i més si és política, divideix per definició. Es tracta només de triar, i a aquest punt ha arribat la CUP. Poden triar quedar bé amb la dreta catalana, la de les retallades en tots els àmbits, la mateixa que no fa gaire -i en alguns àmbits encara ara- acusava els membres de les CUP de bruts, pollosos i mal vestits, la que no cedeix en cosa tan fàcil com canviar de candidat perquè els amos mai no han de cedir davant dels criats, la que abans de cedir preferiria empantanegar un procés en el qual mai no ha cregut, la que, en fi, fa xantatge des del 27S volent-nos fer creure que sense Presidentmàs, el diluvi.

Poden triar la mentida... O poden triar quedar bé amb el que van prometre durant la campanya electoral, o sigui quedar-hi amb els votants que van confiar en ells i, sobretot, quedar bé amb la pròpia dignitat, que quan es trenca mai més no es recomposa. Poden triar la veritat...

Ni cupaires ni cuperos. Si diumenge demostren no tenir aquesta dignitat, si són capaços de variar d'opinió segons bufa el vent, els haurem de dir cupons, perquè com amb els de l'ONCE, amb aquesta gent ho fiem tot a l'atzar.