Amb la vergonyosa, periodísticament parlant, col·laboració de TV3, CDC va difondre diumenge a la nit que només havia perdut dos diputats respecte al 2011, quan en realitat són vuit. A Convergència se li han esvaït la meitat dels vots, la meitat dels diputats i s'ha situat com a quarta força parlamentària de Catalunya després de les eleccions generals. Fins a les europees de 2014, CiU i PSC s'havien repartit les victòries a totes les eleccions celebrades a Catalunya. Llevat d'alguna comptada excepció, el PSC era el partit més votat a les generals, municipals i europees; i CiU a les catalanes. Diumenge passat, CDC, que perd un gavadal de llençols a cada bugada, ha superat en només dos punts Ciutadans i en quatre el PP, dues formacions marginades i permanentment estigmatizades en l'escena pública catalana. Fins i tot el moribund PSC ha obtingut més vots. Malgrat tot, no s'ha observat cap exercici d'autocrítica ni reflexió. Com sempre, tirant pilotes fora. Artur Mas s'ha refugiat en la proposta de referèndum de Podem. Darrerament, els aliats de Mas són les forces polítiques més extremes. L'autocrítica tampoc s'exerceix al PSC, l'altre partit hegemònic a Catalunya els últims 35 anys. En set anys, ha passat de 25 diputats a 8 i Carme Chacón, que va tornar de les seves vacances americanes com una diva, està satisfeta perquè la candidatura que ella encapçalava ha sumat 60.000 vots més que la d'Iceta el 27-S. Fantàstic.
