Si pensàvem que ho havíem vist tot estàvem molt equivocats. El definitiu empat de la CUP en el darrer «bolo» a Sabadell ens acaba de mostrar que l'impossible no és un joc de mans que el Mago Pop converteix en real, sinó un altre ingredient de la sopa juliana en què s'ha convertit la política catalana després del 27-N. Tot i que no els agrada la crítica ni que es riguin d'ells -se l'agafen amb paper de fumar- treballen amb ànsia per donar material de primera categoria al Polònia.

L'estrany i cabalístic empat sorprèn i, al mateix temps, indica que a la CUP li fa por prendre una decisió. Por del compromís. Resignació funerària. Al final aneu a saber qui la prendrà, la decisió, es veu que serà un sanedrí d'homes i dones justos reclutats/tades arreu de la Catalunya honesta, als enfonys de les terres altes i a sota les coves baixes de Mordor. Un joc de rol que ja cansa. A la gent l'avorreix intentar comprendre l'enrevessat funcionament cupaire.

Els fets són aquests i remeten a les millors seqüències de La vida de Brian dels Monty Pyton. Molta xerrameca i discussions que donen voltes com espirals dins els pavellons catalans, molta gent que va i ve, que ara hi és i ara se n'ha anat com El desaparecido de Manu Chao -«cuando he llegado ya me he ido»- que diu que no té opinió que opina només el que opina l'assemblea. Por de l'individu i elogi de la massa. Per què es va fer una campanya contra Mas si hi havia un cinquanta per cent a favor? Quina assemblea va decidir abans de Sabadell que no s'acceptava la proposta de Junts pel Sí? Qui fa comunicats en nom de la CUP sense ser votats en cap assemblea? Es va votar que Junts pel Sí fes una nova proposta? A més de voler humiliar Mas també es vol humiliar la premsa? Per què se la xiula i insulta? Tan gratificant és la revenja? Per què s'envia la premsa un quilòmetre lluny? Per què és bunqueritzen? Per què no s'accepten preguntes? No hi ha respostes? Per què la CUP d'arrel llibertària funciona amb tics marxistes? Què fan uns antisistema potinejant dins del sistema? Volen rebentar el Parlament de Catalunya? Qüestions que cada vegada més la gent deixa de fer-se, qüestions que ningú no respon -els diputats no poden concedir cap entrevista sense l'aprovació del grup- i que provoquen l'automarginació d'una esquerra que tira a la bassa moltes il·lusions.

Mentre el remolí de la CUP engoleix bous i esquelles hi ha qui s'ha posat les piles, Podem ha fet un dribling extraordinari en les eleccions del 20-D penjant la pastanaga del referèndum a l'ham del «caladero catalán». Pablo Iglesias ha començat la campanya per la segona volta i a Catalunya comença a tenir el cove ple de cupaires. Si la CUP no s'espavila -la furgoneta Volkswagen està tirada i destrossada- acabarà pescada, devorada o salpebrada al salí de la Colau i l'Iglesias. Tranquils, que encara no ho hem vist tot!