Crec que Carles Puigdemont serà millor president que alcalde. A Puigdemont sempre l'han motivat els grans reptes, el disseny a l'engròs, l'èpica, el debat dialèctic (de fet, va convertir el ple de Girona en un petit Parlament); molt més que no pas la gestió del dia a dia, la burocràcia i els petits detalls. A Puigdemont li agrada pensar, projectar, i tenir un equip que executi. T'agradarà o no, però és un home d'idees. El repte que té al davant, però, no és gens fàcil. Amb l'acord d'última hora, Junts pel Sí i la CUP han aixecat unes expectatives estratosfèriques en una part del país, que quan ho veia tot perdut ha tornat a veure la independència a l'abast de la mà. Però no serà bufar i fer ampolles, ja que els problemes cauran de tots costats. De l'Estat, sobretot, però també des de dins, de la CUP, que serà una incòmoda pedra a la sabata de Junts pel Sí. Puigdemont, a qui li costa encaixar les crítiques, haurà d'aprendre que li ploguin pals de banda i banda. No ha d'oblidar, però, que ell és el president de tots. D'independentistes i no independentistes. Dels veïns d'Amer i dels de Badia del Vallès. I, si tira endavant amb el procés, potser caldrà convèncer més que vèncer.