Els recents canvis en el Govern i en la presidència de la Generalitat suposen un canvi substancial en la direcció de Catalunya. El centre de gravetat s'ha desplaçat cap a l'interior del país. Feia temps que el pols de força entre CiU i ERC ho escenificava, però ara, amb el canvi de consellers i de president, el desplaçament cap a la Catalunya interior s'ha fet més evident: dels 14 components del govern, 5 són de Barcelona i 9 són de comarques.

El trasllat del centre de gravetat era lògic atès que el centre del sobiranisme també és a l'interior de Catalunya (ha mogut el centre de gravetat de Rubí a Terrassa, uns 4,4 km), on també coincideix un impuls més fort per sortir de la crisi. En un article que vaig fer la setmana després de les eleccions del 27-S vaig mostrar com els vots sobiranistes eren més elevats en àrees on hi ha menys atur i més coneixement del català, amb una correlació força elevada. Aquesta hauria de ser una reflexió de base per al nou govern que hauria de continuar amb la pregunta de què podem fer perquè els col·lectius no catalano-parlants i amb atur s'acostin al sobiranisme. Una resposta és la de fer polítiques més socials, que suavitzin el patiment d'alguns d'aquests col·lectius, però caldrà fer també alguna cosa des del punt de vista comunicatiu per apropar-se a ells. No vull pas suggerir fer un canal de TV3 en castellà, però potser sí un canal en català amb continguts més banals, una programació més propera a les televisions privades espanyoles.

Em sembla interessant observar les raons per les quals les comarques de l'interior de Catalunya han creat més treball que no pas les de l'àrea metropolitana. Si comparem el PIB per habitant de les comar?ques del Gironès i del Baix Llobregat es pot observar que des de l'any 2000 fins al 2008 la millora de la riquesa per habitant era igual, amb la mateixa evolució, però a partir d'aquí les corbes es van separar. La davallada del 2009 va ser diferent a les dues comarques, essent inferior al Gironès. El 2011 la riquesa del Gironès ja havia recuperat la que havia perdut al 2008, mentre que al Baix Llobregat encara no havia remuntat la caiguda per la crisi. Quan explicava això a uns italians que tenia aquesta setmana de visita, em van dir que aquest fenomen també passa a Itàlia, on les grans empreses de Milà i Torí encara no han aixecat el cap mentre que les pimes de la Toscana van a tota velocitat. Aquí he d'especificar que les observacions que faig per al Baix Llobregat valen també per al conjunt de Catalunya atès el pes de l'àrea metropolitana en el conjunt del país.

Una raó que expliqui aquest fet l'hem de buscar en la mida de les empreses pel fet que en les més grans és més difícil negociar modificacions als convenis laborals mentre que en les pimes és més fàcil, ja que hi ha més comunicació i proximitat, allò que els sindicats anomenen més abús de poder. Sigui el que sigui, el resultat és que l'atur s'ha reduït amb més velocitat a les comarques de l'interior i això hauria de fer reflexionar i actuar, sobretot aprofundir en les relacions entre els sindicats i les empreses.

Una altra raó cal trobar-la en la tipologia de les empreses. Així, si el pes de la indústria a Catalunya el 2012 era del 19,5%, al Baix Llobregat era del 22,8% i al Gironès del 18,3%, però la seva composició és clarament diferent, amb un component industrial principal de la metal·lúrgia (55%) al Baix Llobregat i de l'alimentació i química (64,4%) al Gironès. En canvi, si mirem la composició dels serveis, ambdues comarques tenen un pes de l'hostaleria similar, del 6,5% al Baix Llobregat i del 6,1% al Gironès.

El sector agroalimentari és el sector estrella de la nostra economia, amb un factor multiplicador de 5 en comparació a un 1,5 de la resta d'activitats industrials. També ho és a la resta d'Europa del sud, a Grècia, Itàlia, França i Espanya. Per tant, un sector estrella amb el qual som ?competi?tius és un sector al qual hem de dedicar tots els nostres esforços per fer-lo créixer i estendre per tot el món. Per sort aquest sector el tenim ben present a la Catalunya interior.

La diferència tipològica de la indústria té més conseqüències en l'exportació: Si mirem el saldo net exportador per províncies, la diferència entre el valor que s'exporta i el que s'importa, es pot veure que a la província de Barcelona el saldo per habitant és de -1.860 €/h, a Girona de +3.015 €/h, a Lleida de +2.032 €/h i a Tarragona de -5.749 €/h. Vol dir que Barcelona i Tarragona exporten menys que Girona i Lleida? De cap manera, només vol dir que Barcelona i Tarragona importen per poder fabricar productes que més tard venen a la resta d'Espanya, mentre que a Girona i a Lleida aquesta venda a Espanya és menor, amb més comercialització a l'exterior.

Possiblement molta gent de Barcelona està descobrint ara que la Catalunya interior no és la Catalunya rural que tenia en el seu imaginari, que és una Catalunya tecnològica, espavilada i altament exportadora. La sorpresa serà quan arribi a descobrir que li caldrà emmirallar-s'hi, l'haurà d'agafar com a referent, per dissenyar el camí futur. La nova composició del govern cal també veure-la així: potser descobrirem un govern més dialogant, més flexible tot i que amb objectius més ben definits.