Quina empotrada i poca capacitat de frustració la d'aquests nois, Iglesias i Colau! Si ells volen quatre grups parlamentaris, què importen reglaments i altres criteris! Si ho volen, ho han de tenir. I, si no: búnquer, fatxes... De taverna o de primer d'ESO. Costa qualificar-ho. A l'altre extrem, no volen veure ni donar veu als indepes a Congrés i Senat. Vagin junts o separats. Emmanillats, els voldrien. Al Puigdemont no hi ha qui li truqui, pobre. Ni els veïns dels irredempts Països Catalans, tan units a la metròpoli. És el que té viure en permanent campanya electoral. L'ase de tots els cops, el PSOE. És el que té estar a l'espai central i ser necessari per a qualsevol cosa.

Els dos perifèrics -PP i Podem-, o queden aïllats o han de tractar amb el PSOE. No tenen altre marge de maniobra. Els profetes auguren que una repetició de les eleccions els afavoriria. Però, podrien governar? I, segur que els aniria bé? Fernández Vara, Page i la Susana fan mans i mànigues per ensorrar qualsevol possibilitat al PSOE. Ara i en el futur. Però, malgrat això, és difícil que es vagi a noves eleccions. Si el bipartidisme era tan dolent i l'electorat dóna espai als nous amb un mapa més plural, és perquè influeixin, corri sang fresca i nova per les venes de l'Estat i se solucionin problemes, o sigui, es governi. Si no ho fan, si condemnen a noves eleccions per veure si ara els ciutadans no s'equivoquen, ai dels que apareguin com a responsables del fracàs. L'electorat vol fidelitat als principis però, per sobre de tot, solucions als problemes, govern.

La clau està en si el PSOE s'entén prou bé amb Podem i obté l'abstenció de C's -o al revés- i forma govern. L'abstenció dels 17 indepes és de manual i l'acord amb PNB i Coalició Canària ve de lluny. L'emprenyada dels barons meridionals serà semblant a la de Colau i Iglesias. I la legislatura, turbulenta... i esperançada.