En una setmana políticament molt agitada, el nou President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ens ha donat les primeres pinzellades de la seva acció de govern. Manté el full de ruta d'Artur Mas, dissenyat en el si de la candidatura de Junts pel Sí i acordat amb la CUP a canvi dels vots necessaris per a la investidura. El procés cap a la independència és la columna vertebral d'una legislatura que la majoria governant preveu que no s'allargui més de 18 mesos. Puigdemont ha deixat clar que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) no forma part del seu programa i que l'objectiu és un referèndum dintre d'un any i mig per ratificar la futura Constitució catalana. El nou president català s'ha mostrat prudent a puntualitzar que hi ha una majoria per "iniciar" el procés sobiranista, però no per a una declaració d'independència. Aquests són els fonaments per al nou edifici. Després anirem veient en quin marc legal i jurídic s'emparen i com reacciona el Govern central que, de moment, encara s'ha de constituir. Aquesta setmana, ja hem comprovat que el xoc de trens és més que una metàfora. El Rei Felip VI no ha rebut la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el BOE va publicar el cessament d'Artur Mas sense agrair-li els serveis prestats com s'ha fet sempre. També ha comprovat la soledat en què es troba Catalunya. Fins divendres no havia rebut cap trucada de líders polítics o presidents de comunitats autònomes. Al mateix temps, la premsa estrangera ha presentat Carles Puigdemont com un independentista convençut i amb adjectius com els d'"incendiari" (Liberation) o de "rebel i radical" (The Economist). Puigdemont i el Govern tenen davant seu un repte amb final incert.
Està clar que aquesta legislatura que comença a Catalunya neix marcada pel procés sobiranista impulsat pels vencedors de les eleccions del 27-S, i ben segur que serà aquest eix el que marcarà la política catalana mentre duri aquest mandat. No obstant, per molt que sigui així, durant aquest temps serà imprescindible administrar les necessitats ordinàries del país. Al marge del que cadascú pensi del procés sobiranista, els ciutadans esperen que el seu govern governi, perquè és imprescindible i perquè, per molt absorbent que sigui construir el procés, un equip de centenars de persones format per consellers, secretaris generals i directors generals (l'estructura del govern) ha de poder dedicar-se com correspon a la governació ordinària de la Generalitat. No fer-ho -com hem tingut símptomes que ha passat durant els darrers tres anys de la presidència d'Artur Mas- serà indefensable, i el procés independentista no serà una excusa. La governació que esperem per als propers mesos té a les comarques gironines, que han estat a la cua de les inversions en els dos darrers pressupostos del Govern, temes que han de ser abordats de forma inajornable. Molts són coneguts, com l'hospital Trueta o el futur de l'aeroport, però n'hi ha molts altres que, sense ser de tanta envergadura, incideixen en la vida dels gironins i en la competitivitat dels sectors productius.
